Disseny d’organització: ésser resistent i àgil
El treball tracta de resoldre el problema de la falta de productivitat causada pels entorns més competitius en mitjanes i grans empreses que ja tenen una jerarquia burocràtica establerta com a estructura organitzacional, on l’existència dels departaments fomenta l’especialització en una funció i es...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/442605 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/442605 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Methods engineering Organizational change Corporate culture Organització del treball Canvi organitzatiu Cultura organitzativa Àrees temàtiques de la UPC::Economia i organització d'empreses |
| Sumario: | El treball tracta de resoldre el problema de la falta de productivitat causada pels entorns més competitius en mitjanes i grans empreses que ja tenen una jerarquia burocràtica establerta com a estructura organitzacional, on l’existència dels departaments fomenta l’especialització en una funció i es perd la visió de la seva funció com una contribució al tot i es queda en un tot per la seva funció; no s’aprecia com afecta la productivitat d’un departament al valor generat per l’empresa. La falta de cooperació en aquests entorns, dificulta la gestió del canvi ja que en resulta molta resistència; també es coneix com el conflicte entre el capital i el treball, o l’empresari i l’obrer. Es comença estudiant els diferents models organitzacionals que tracten o en part la problemàtica, que són el cooperativisme de Robert Owen, la sociologia de Mary Parker Follett, les estructures organitzacionals (jerarquia, organització més plana, model dual, holocràcia i xarxarquia), i les diferents cultures corporatives (Torre Eiffel, Família, Míssil guiat i Incubadora). D’aquests, el resultat de la selecció del millor model és el model dual, que és el que permet gestionar el canvi amb molta menys resistència fomentant la cooperació interdepartamental i amb pocs canvis estructurals. Es dissenya un nou model organitzacional, que té de base el dual i que se li afegeixen els trets característics que permeten gestionar la dualitat del model i millorar la gestió del canvi amb projectes que pretenen funcionar com ho fan els organismes ameboides. Aquest s’adapta molt més a l’entorn laboral proposat pel que fa al seu mètode d’aplicació i estratègia, perquè fomenta els estats de joc coopetitius. S’avalua l’efecte que pot tenir la similitud entre individus i es consideren estudis que corroboren una relació entre la similitud i l’afecció entre persones, i la similitud i l’ocupació laboral. A partir d’aquí, es proposa crear una mètrica que mesuri la similitud general entre els individus que pot fomentar la creació de grups àgils i resistents per tal d’executar els projectes de la forma més efectiva, i es proposa un mètode per desenvolupar-la. |
|---|