Ensayo clínico sobre el efecto del ácido tranexámico en el sangrado y la fibrinólisis durante la artroplastia simple de cadera y rodilla
Introducció: Les artroplàsties de maluc (ATM) i genoll (ATG) necessiten d’estratègies dirigides a minimitzar les transfusions. L’ús profilàctic de l’inhibidor de la fibrinòlisi àcid tranexàmic (ATx) és una d’aquestes. Justificació Científica: La isquèmia-reperfusió que succeeix durant les cirurgies...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/674989 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/674989 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Àcid tranexàmic Ácido tranexámico Tranexamic acid Cirurgia ortoèdica Cirugía ortopédica Orthopedic surgery Sagnat quirúrgic Sangrado quirúrgico Surgical bleeding Ciències de la Salut 617 |
| Resumo: | Introducció: Les artroplàsties de maluc (ATM) i genoll (ATG) necessiten d’estratègies dirigides a minimitzar les transfusions. L’ús profilàctic de l’inhibidor de la fibrinòlisi àcid tranexàmic (ATx) és una d’aquestes. Justificació Científica: La isquèmia-reperfusió que succeeix durant les cirurgies amb torniquet (per exemple, la ARG) activa la fibrinòlisi e indueix un sagnat més intens. LA utilització d’un medicament antifibrinolític podria tenir una més gran rellevància en l’estalvi de sang que a d’altres cirurgies similars sense isquèmia (la ATM). Hipòtesi i objectius. Hipòtesi: L’àcid tranexàmic redueix el sagnat i les necessitats de transfusió a l’ATG i ATM. La cirurgia realitzada amb torniquet (ATG) produeix major fibrinòlisi que una altra cirurgia similar, però sense isquèmia (ATM). Per tant, l’ATx haurà de ser més eficaç a la ATG que a la ATM. L’ATx a l’ATG i ATM no produeix més incidència d’efectes adversos tromboembòlics. Objectius: Comparació dels paràmetres de coagulació i fibrinòlisi en la cirurgia d’ATG i ATM. Comparar l’efecte de l’ATx sobre el sagnat, les transfusions, la coagulació i la fibrinòlisi en l’en l’ATG i ATM. Avaluar la incidència de complicacions tromboembòliques. Disseny de l’estudi: Assaig clínic prospectiu, aleatoritzat i doble cec, unicèntric. Registre EudraCT 2007-000.193-22. Els pacients programats per ATG o ATM rebien ATX o placebo, segons aleatorització. Es va quantificar sagnat i paràmetres de fibrinòlisi, a més de complicacions tromboembòliques en diversos moments de l’intraoperatori i postoperatori. L’objectiu acceptat en el grup control va ser la incidència de transfusió en la nostra institució (18%). Es va considerar significatiu una reducció del 75%. Error tipus 1 = 0,05 [z (1-alfa) = 1,96] i error tipus 2 = 0,1 [z (1-beta) = 1,28], test unilateral. Considerant un 5% de pèrdues, la mida de la mostra calculat va ser 42 individus. Resultats: Van ser inclosos 44 pacients (11 ATM i 11 ATG tractats amb ATx, 11 ATM i 11 ATG van ser controls). El sagnat va ser significativament menor en el grup tractat amb ATx (mitjana 921 ml vs. 1383 ml en ATM i 969 ml vs. 1223 ml en ATG) i es van necessitar menys transfusions (cap en els pacients tractats amb ATx enfront de 5 unitats en grup control). El ATx va ser igualment eficaç en la reducció del sagnat en ambdues cirurgies. Els D-Dímers augmenten en els grups control per l’efecte de la cirurgia sobre la fibrinòlisi: en ATM de (m [DE]) 1004 mg / L (1056) a 10248 mg / L (4106) i en el cas d’ATG de 571 mg / L (290) a 6480 mg / L (3520). De manera similar, PAP augmenta de (m [DE]) 335 mg / L (307) a 1984 mg / L (955) en ATM i de 428 mg / L (323) a 1327 mg / L (889) en ATG. Això mostra l’efecte de la cirurgia sobre la fibrinòlisi. Els D-dímers, en els grups tractats amb ATx augmenten en el cas d’ATM de (m [DE]) 1077 mg / L (540) a 2590 mg / L (1765) i en el cas d’ATG de 655 mg / L (361) a 2535 mg / L (1280). Pel que fa a la PAP, augmenta de (m [DE]) 479 mg / L (360) a 1172 mg / L (448) en ATM i de 324 mg / L (109) a 936 mg / L (454) en ATG. Aquesta variació mostra l’efecte de l’ATx sobre la fibrinòlisi. Es va detectar embòlia pulmonar en 5 pacients i trombosi venosa profunda en un, sense diferències significatives entre grup ATx i placebo. Conclusions: 1. L’ATx redueix el sagnat i els concentrats d’hematies transfosos. 2. L’ATx permet estalvi similar de sagnat i transfusions en ATG i ATM. 3. El nivell de fibrinòlisi és similar al postoperatori de l’ATG i l’ATC i l’ATx te un efecte semblant en ambdues cirurgies. 4. L’ús d’àcid tranexàmic no indueix major incidència de tromboembolismes. |
|---|