Ús sostenible de fertilitzants orgànics en sistemes agrícoles mediterranis
En un context d'economia circular, cal vetllar per maximitzar l'aprofitament dels nutrients i augmentar, com a conseqüència, l'eficiència dels sistemes agrícoles mediterranis, en línia amb les pautes que marca l'estratègia comunitària de la Granja a la Taula en matèria de fertili...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/688937 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/688937 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Nitrogen Fertilització Dejeccions ramaderes Nitrógeno Fertilización Estiércol Fertilization Manure Enginyeria Agroforestal 631 |
| Resumo: | En un context d'economia circular, cal vetllar per maximitzar l'aprofitament dels nutrients i augmentar, com a conseqüència, l'eficiència dels sistemes agrícoles mediterranis, en línia amb les pautes que marca l'estratègia comunitària de la Granja a la Taula en matèria de fertilització. Ara bé, el maneig de la fertilització en aquests sistemes és molt complex, on part de la dificultat de gestió es deu a la dependència en la disponibilitat d'aigua pels cultius. Sota aquest context, cal sumar-hi l'elevada disponibilitat de dejeccions ramaderes i d'altres esmenes orgàniques, així com un ús encara molt elevat d'adobs minerals. L'objectiu general de la tesi consisteix en aprofundir en la millora de la gestió de la fertilització orgànica en cultius extensius, prenent com a base el nitrogen, i atenent a les especificitats existents en diferents sistemes agrícoles mediterranis. Els treballs s'han executat en tres escenaris diferents, en cultius extensius i sòls calcaris: i) un camp experimental en secà semiàrid durant el període 2003-2016; ii) un camp experimental en secà semihumit durant els períodes 2000-2010 i 2013-2020; iii) una àrea de regadiu d'unes 700 ha durant el període 2014-2018. Els secans semiàrids estudiats (~400 mm) presenten una gran variabilitat de producció que en els anys secs se situa entorn dels 2500, 2000 i 1900 kg/ha en ordi, blat i colza, respectivament, mentre que els pocs anys més humits les produccions són properes als 4000 i 4600 kg/ha en ordi i blat, respectivament. En aquest escenari, cal efectuar un enfocament més holístic de la fertilització que inclogui objectius productius, que garanteixin els rendiments en anys plujosos, i mediambientals, que tinguin en compte la reposició de nutrients i la reducció del N residual al sòl. En els secans subhumits (~450 mm), les produccions mitjanes s'incrementen fins a 1,4 cops respecte els secans semiàrids i també ho fan, tot i que en menor mesura (x1,1), les exportacions de N. Els valors més elevats (61 %) d'eficiència en l'ús del nitrogen (NUE, N exportat en collita/N aplicat) s'han obtingut amb la dosi més baixa de purins (171 kg N/ha). Els valors de NUE obtinguts avalen la recomanació de reduir les aportacions de N. L'efecte residual de l'aplicació de dosis puntuals de purins a 20 m3/ha, com sumatori del N disponible 3 anys posteriors a l'aplicació, ha estat del 22 % sobre el N total aplicat. L'increment de l'eficiència del N també es pot aconseguir amb la implementació de crucíferes i lleguminoses en la rotació amb ordi. La baixa disponibilitat d'aigua compromet les produccions d'aquests cultius, de manera que es considera rellevant continuar compensant econòmicament la inclusió d'aquests cultius en aquestes zones. Els regadius (600 mm) incrementen la disponibilitat d'aigua fins als ~1000 mm. Les extraccions de N tripliquen els valors de zones de secà, però la intensificació productiva va acompanyada d'acumulacions de nutrients, com el P assimilable, que superen els valors de no resposta recomanats per als cultius. S'observen també desequilibris en la fertilització de les parcel·les estudiades, tant per excés com per defecte. S'ha detectat una correlació significativa entre l'aportació d'esmenes orgàniques i els continguts d'oligoelements com el Cu, Zn i Mn (extracció amb DTPA) i Cu i Zn totals (extracció àcida), cosa que incrementa la disponibilitat de nutrients al sòl, però, alhora, és un avís, pels potencials efectes nocius a llarg termini si continuen acumulant-se. Per contra, la utilització d'adobs minerals alerta sobre una potencial acumulació de Cd. Finalment, l'aplicació continuada d'esmenes orgàniques dona lloc a zones crítiques, entre 60 i 80 mg/kg (P Olsen), on s'ha observat que el P es desplaça verticalment cap a capes més profundes. |
|---|