Effects of organic and mineral nitrogen fertilization of maize in irrigated Mediterranean environments

És molt freqüent que el panís rebi dosis de N de font orgànica o mineral molt superiors a les que el conreu pot extreure, pràctica que pot agreujar la problemàtica de la contaminació dels aqüífers amb nitrats, afectar la rendibilitat econòmica del conreu i també causar contaminació del sòl per acumu...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Martínez de la Cuesta, Elías
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2017
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/461937
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/461937
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Blat de moro
Nitrogen
Fertilització
Maíz
Nitrógeno
Fertilización
Maize
Fertilization
Producció Vegetal
63
Descripción
Sumario:És molt freqüent que el panís rebi dosis de N de font orgànica o mineral molt superiors a les que el conreu pot extreure, pràctica que pot agreujar la problemàtica de la contaminació dels aqüífers amb nitrats, afectar la rendibilitat econòmica del conreu i també causar contaminació del sòl per acumulació de metalls pesants. La dosi de 200 kg N mineral ha-1 va esser la que a llarg termini va permetre obtenir màxims rendiments de gra (~14 Mg ha-1), una eficiència de l'ús del N major del 80%, i uns continguts de N residual moderats. Aquesta dosi al seu torn coincideix amb el màxim permès a la zona d'estudi, una zona designada com a vulnerable a la contaminació per nitrats segons la legislació vigent. Després de dotze anys d'aplicacions continuades de purins de porc, a una dosi de 50 m3 ha-1 any-1 , es va detectar un increment del contingut de Cu i Zn del sòl, encara que les concentracions van estar molt per sota de les considerades fitotòxiques o les no autoritzades per la legislació vigent. Tant la fertilització amb N mineral, purí de porc i fem de vaquí de llet acompanyada d'una incorporació al sòl dels residus de collita, va resultar en increments dels nivells de carbó orgànic del sòl en els primers 30 cm, indicant que contribueixen al manteniment o millora de la qualitat del sòl.