Permian and Triassic ecosystems of the Gymnesic Islands (western Mediterranean)
La present tesi doctoral proporciona una caracterització exhaustiva de les unitats de roca del Permià i el Triàsic continental de Mallorca i el seu registre fòssil, a més de noves dades sobre el Triàsic transicional/marí de Mallorca i el Permià de Menorca. Les anàlisis estratigràfiques i sedimentolò...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:289187 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/289187 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Permià Pérmico Permian Triàsic Triásico Triassic Illes Balears Islas Baleares Balearic Islands Ciències Socials |
| Sumario: | La present tesi doctoral proporciona una caracterització exhaustiva de les unitats de roca del Permià i el Triàsic continental de Mallorca i el seu registre fòssil, a més de noves dades sobre el Triàsic transicional/marí de Mallorca i el Permià de Menorca. Les anàlisis estratigràfiques i sedimentològiques detallades han permès de descriure formalment set noves formacions litostratigràfiques que comprenen tota la successió continental del Permià-Triàsic de Mallorca, de la més antiga a la més recent: Bec de s'Àguila (ventalls al·luvials i rius meandriformes, ?Sakmarià-Artinskià), Port des Canonge (rius meandriformes i planeres d'inundació, Artinskià-?Roadià), Pedra de s'Ase (rius meandriformes i inundacions laminars, Roadià-Wordià), Punta Roja (rius entrunyellats perennes i poc fondos, Oleniokià-Anisià), Estellencs (rius meandriformes i planeres d'inundació, Anisià), Pedra Alta (rius entrunyellats estacionals i inundacions laminars, Anisià), i Son Serralta (rius meandriformes, planeres d'inundació i planeres fangoses mareals, Anisià). A més, l'estudi magnetostratigràfic ha revelat que les tres formacions del Permià de Mallorca pertanyen al supercron invers de Kiaman (Carbonífer superior-Permià mitjà). Pel que fa al Triàsic marí de Mallorca, la revisió dels antecedents ha permès de dividir-lo en cinc unitats informals, de la més antiga a la més recent: M1 (plataformes carbonatades, Anisià), M2 (llacunes costaneres, ?Anisià), M3 (plataformes carbonatades, Ladinià), Keuper (llacunes costaneres, Carnià-Norià) i formació Felanitx (plataformes carbonatades i planeres mareals, Norià-Hettangià). Finalment, s'han revisat les tres unitats del Permià de Menorca, ja descrites per autors anteriors, de la més antiga a la més recent: P1 (ventalls al·luvials, ?Cisuralià), P2 (llacs de planera d'inundació, ?Cisuralià-?Guadalupià), i P3 (rius meandriformes, inundacions laminars i planeres d'inundació, ?Guadalupià-Lopingià). L'estudi del registre fòssil ha revelat uns ecosistemes rics i diversos, amb representants de diferents grups de plantes, invertebrats i vertebrats. En el Permià de Mallorca hi havia una rica comunitat vegetal amb elements indicadors de condicions semi-àrides que han permès de datar la Formació Pedra de s'Ase en la part baixa del Guadalupià, abundants potades que suggereixen que la Formació Port des Canonge és cisuraliana, i esquelets de diferents tàxons de tetràpodes. Entre ells, s'ha descrit una nova espècie de moradisaurí de mida mitjancera. A més, i d'especial rellevància, també s'ha trobat un esquelet parcial d'un gorgonopsi indeterminat, el més antic del món i l'únic provinent de latituds paleoequatorials. Pel que fa al Triàsic continental de Mallorca, la micro- i macroflora, les potades i els 'concostracis' han permès de datar les tres formacions superiors dins l'Anisià. S'ha descrit una nova espècie d'entre els fòssils d'insectes i peixos excepcionalment ben conservats, corresponent al mosquit veritable més antic conegut al món. El Triàsic marí de Mallorca ha lliurat restes d'un ictiosauriforme basal i un sauropterigi notosaure. És especialment interessant l'ictiosauriforme basal, per mor que umpl un buit biogeogràfic per al grup, fins ara sols conegut de l'oest de l'Amèrica del Nord i l'Àsia oriental. Finalment, del Permià de Menorca s'ha descrit una nova espècie de moradisaurí de mida grossa, que apareix juntament amb ossos i potades d'un altre moradisaurí de mida petita i potades de pararrèptils. Totes aquestes noves dades proporcionen una nova vasa per al Permià i Triàsic de les Gimnèsies, el que permet discutir-los des d'una perspectiva més àmplia. Concretament, revela que els ecosistemes de Pangea equatorial són clau per entendre la paleobiogeografia i l'evolució dels organismes del Permià i del Triàsic, amb el registre més antic de dos importants grups d'animals, com són els dípters i els teràpsids. A més, aquest registre complementa altres indrets, documentant el canvi dels paleoambients a través del temps, possiblement influenciat en part pel clima; la distribució paleobiogeogràfica i els patrons de dispersió d'alguns animals, com els moradisaurins, els teràpsids o els ictiosauriformes. |
|---|