Permian and Triassic ecosystems of the Gymnesic Islands (western Mediterranean)
La present tesi doctoral proporciona una caracterització exhaustiva de les unitats de roca del Permià i el Triàsic continental de Mallorca i el seu registre fòssil, a més de noves dades sobre el Triàsic transicional/marí de Mallorca i el Permià de Menorca. Les anàlisis estratigràfiques i sedimentolò...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/690086 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/690086 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Permià Pérmico Permian Triàsic Triásico Triassic Illes Balears Islas Baleares Balearic Islands Ciències Socials 56 |
| Sumario: | La present tesi doctoral proporciona una caracterització exhaustiva de les unitats de roca del Permià i el Triàsic continental de Mallorca i el seu registre fòssil, a més de noves dades sobre el Triàsic transicional/marí de Mallorca i el Permià de Menorca. Les anàlisis estratigràfiques i sedimentològiques detallades han permès de descriure formalment set noves formacions litostratigràfiques que comprenen tota la successió continental del Permià–Triàsic de Mallorca, de la més antiga a la més recent: Bec de s’Àguila (ventalls al·luvials i rius meandriformes, ?Sakmarià–Artinskià), Port des Canonge (rius meandriformes i planeres d’inundació, Artinskià–?Roadià), Pedra de s’Ase (rius meandriformes i inundacions laminars, Roadià–Wordià), Punta Roja (rius entrunyellats perennes i poc fondos, Oleniokià–Anisià), Estellencs (rius meandriformes i planeres d’inundació, Anisià), Pedra Alta (rius entrunyellats estacionals i inundacions laminars, Anisià), i Son Serralta (rius meandriformes, planeres d’inundació i planeres fangoses mareals, Anisià). A més, l’estudi magnetostratigràfic ha revelat que les tres formacions del Permià de Mallorca pertanyen al supercron invers de Kiaman (Carbonífer superior–Permià mitjà). Pel que fa al Triàsic marí de Mallorca, la revisió dels antecedents ha permès de dividir-lo en cinc unitats informals, de la més antiga a la més recent: M1 (plataformes carbonatades, Anisià), M2 (llacunes costaneres, ?Anisià), M3 (plataformes carbonatades, Ladinià), Keuper (llacunes costaneres, Carnià–Norià) i formació Felanitx (plataformes carbonatades i planeres mareals, Norià–Hettangià). Finalment, s’han revisat les tres unitats del Permià de Menorca, ja descrites per autors anteriors, de la més antiga a la més recent: P1 (ventalls al·luvials, ?Cisuralià), P2 (llacs de planera d’inundació, ?Cisuralià–?Guadalupià), i P3 (rius meandriformes, inundacions laminars i planeres d’inundació, ?Guadalupià–Lopingià). L’estudi del registre fòssil ha revelat uns ecosistemes rics i diversos, amb representants de diferents grups de plantes, invertebrats i vertebrats. En el Permià de Mallorca hi havia una rica comunitat vegetal amb elements indicadors de condicions semi-àrides que han permès de datar la Formació Pedra de s’Ase en la part baixa del Guadalupià, abundants potades que suggereixen que la Formació Port des Canonge és cisuraliana, i esquelets de diferents tàxons de tetràpodes. Entre ells, s’ha descrit una nova espècie de moradisaurí de mida mitjancera. A més, i d’especial rellevància, també s’ha trobat un esquelet parcial d’un gorgonopsi indeterminat, el més antic del món i l’únic provinent de latituds paleoequatorials. Pel que fa al Triàsic continental de Mallorca, la micro- i macroflora, les potades i els ‘concostracis’ han permès de datar les tres formacions superiors dins l’Anisià. S’ha descrit una nova espècie d’entre els fòssils d’insectes i peixos excepcionalment ben conservats, corresponent al mosquit veritable més antic conegut al món. El Triàsic marí de Mallorca ha lliurat restes d’un ictiosauriforme basal i un sauropterigi notosaure. És especialment interessant l’ictiosauriforme basal, per mor que umpl un buit biogeogràfic per al grup, fins ara sols conegut de l’oest de l’Amèrica del Nord i l’Àsia oriental. Finalment, del Permià de Menorca s’ha descrit una nova espècie de moradisaurí de mida grossa, que apareix juntament amb ossos i potades d’un altre moradisaurí de mida petita i potades de pararrèptils. Totes aquestes noves dades proporcionen una nova vasa per al Permià i Triàsic de les Gimnèsies, el que permet discutir-los des d’una perspectiva més àmplia. Concretament, revela que els ecosistemes de Pangea equatorial són clau per entendre la paleobiogeografia i l’evolució dels organismes del Permià i del Triàsic, amb el registre més antic de dos importants grups d’animals, com són els dípters i els teràpsids. A més, aquest registre complementa altres indrets, documentant el canvi dels paleoambients a través del temps, possiblement influenciat en part pel clima; la distribució paleobiogeogràfica i els patrons de dispersió d’alguns animals, com els moradisaurins, els teràpsids o els ictiosauriformes. |
|---|