Strategies and spoken production on three oral communication tasks
Aquest estudi pretén examinar les estratègies i la producció oral d'aprenents d'anglès com a llengua estrangera en tres tasques comunicatives a l'aula. Els objectius van ser investigar: a) diferències entre les tasques en la producció oral d'aprenents de competència alta i baixa...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2011 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:99184 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/99184 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Llenguatge i llengües Anglès parlat |
| Sumario: | Aquest estudi pretén examinar les estratègies i la producció oral d'aprenents d'anglès com a llengua estrangera en tres tasques comunicatives a l'aula. Els objectius van ser investigar: a) diferències entre les tasques en la producció oral d'aprenents de competència alta i baixa b) diferències entre les tasques en l'ús de les estratègies d'aprenents de competència alta i baixa c) diferències en la producció oral i l'ús de les estratègies entre els grups d'alta i baixa competència d) si les estratègies que els aprenents creuen que fan servir reflecteixen les estratègies que realment fan servir i e) fins a quin punt el qüestionari d'estratègies pot preveure la producció oral. En aquest estudi, hi van participar 48 estudiants universitaris catalans i espanyols amb un nivell de competència oral baix (N=24) i alt (N=24), a més a més de quatre nadius que van actuar com a punts de referència per a la producció oral. Els participants es van gravar en vídeo en parelles, fent les tres tasques: explicant una història en dibuixos (Picture Story), descrivint una obra d'art (Art Description) i omplint buits en la informació proporcionada (Information Gap). Les tasques es van fer en un espai de dues setmanes entre cadascuna. Immediatament després de cada tasca els aprenents van assenyalar les estratègies que havien percebut (PSU) en un qüestionari de 44 ítems (SQ). Una anàlisi factorial va agrupar PSU en cinc categories: les estratègies Interaccionals, Compensatòries, de Manteniment de flux de la conversa, Planificació i Avaluació, que es van utilitzar per a l'anàlisi de diferències en l'ús de les estratègies. Així mateix, una submostra dels grups d'alta (N=4) i baixa (N=4) competència van participar en sessions retrospectives per reflexionar sobre com van actuar durant les tasques. Entre les tres tasques, segons les proves Friedman-Wilcoxon, es van trobar diferències significatives en totes les mesures de producció oral, amb l'excepció de la velocitat de la parla, i l'autoreparació en el grup alt. La complexitat estructural va ser més alta en el Picture Story, la complexitat lexical va ser més alta en l'Art Description i la precisió i fluïdesa van ser més altes en l'Information Gap. Pel que fa a PSU, el 34% de les estratègies van ser diferents en el grup alt i el 9% en el grup baix. En el grup alt la majoria de les diferències van ser en les estratègies Interaccionals i Compensatòries, que es van utilitzar més en l'Information Gap. Entre els grups de competència baixa i alta, segons les proves Mann-Whitney, hi havia diferències significatives en la producció oral. La precisió, la complexitat lèxica, la complexitat estructural i la velocitat de la parla van ser constantment més altes en el grup alt a cada tasca. No obstant, hi havia poques diferències entre les altres mesures de fluïdesa (pauses llargues, repetició, reformulació i autocorreció). En el cas de PSU, hi havia poques (18% max.) diferències entre els grups de diferents competències en cadascuna de les tasques. En general, el grup baix feia servir unes quantes estratègies Compensatòries més. Per validar el qüestionari, el PSU va ser contrastat amb l'ús real de les estratègies (ASU) identificades en les actuacions en les tasques i en els comentaris durant les sessions retrospectives. Primer, el grup alt va ser constant a l'hora de concretar el nivell d'ús d'un 63% de les estratègies comparada amb un 48% en el grup baix. Segon, el grup alt va ser capaç de indicar les diferències en l'ús de les estratègies entre les tres tasques amb més precisió. No obstant, es van trobar més diferències en ASU entre les tasques que les indicades pels dos grups en PSU. Finalment, l'anàlisi de regressió múltiple de les cinc categories d'estratègies i les nou mesures de producció va mostrar que la SQ podria preveure moderadament la precisió (23%), la complexitat lexical (36%) i la velocitat de la parla (31%). Concretament, com més estratègies Compensatòries indicaven els aprenents, més baixa era la precisió, la complexitat lexical i la velocitat de la parla. Els resultats s'expliquen segons els mecanismes de processament de la parla i els trets cognitius i interaccionals de les tasques, i s'arriba a les conclusions següents: a) l'ús de les estratègies i la producció oral es pot preveure a partir de les característiques de les tasques, b) la tasca influeix en l'ús de les estratègies més que la competència, c) és possible que no es vegin diferències en l'ús de les estratègies entre grups de diferentes competències perquè fan servir les mateixes estratègies però de maneres diferents, d) els qüestionaris sobre estratègies són indicadors moderats de l'ús real de les estratègies i e) la relació entre les estratègies i la producció oral és no-lineal. |
|---|