La Traducció de la interculturalitat
En el camp dels estudis de la traducció és comuna la distinció entre el codi lingüístic- el text- i els elements culturals que apareixen en el text. El problema, doncs, ha estat fonamentalment trobar la forma lingüística més adequada -manlleus, calcs, amplificacions- de transferir aquests elements...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2011 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:99190 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/99190 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Qian, Zhongshu. Xinès |
| Sumario: | En el camp dels estudis de la traducció és comuna la distinció entre el codi lingüístic- el text- i els elements culturals que apareixen en el text. El problema, doncs, ha estat fonamentalment trobar la forma lingüística més adequada -manlleus, calcs, amplificacions- de transferir aquests elements perquè el lector comprengui el text en tota la seva dimensió. Consegüentment, ha calgut catalogar de manera inequívoca tots aquests elements en funció de diferents categories. Tanmateix, ningú mai no s'ha plantejat el perquè d'aquesta distinció, ni tampoc si és precisa científicament, ni les conseqüències que se'n deriven. La investigació duta a terme, basada en un enfocament teòric, la traducció com a punt de partida, que intenta anar més enllà de les teories de la traducció habitualment acceptades, se centra en la novel·la escrita per Qian Zhongshu, 'Weicheng' 《围城》, i les seves traduccions al castellà i a l'anglès. Els objectius de la investigació son, en primer lloc, qüestionar la distinció tradicional esmentada anteriorment y, en segon lloc, aportar nous instruments d'anàlisi per a concebre la traducció en tota la seva magnitud. Per assolir aquests objectius s'ha limitat l'objecte d'anàlisi a una sèrie d'elements procedents de coneixements i tradicions literàries de l'entorn cultural euroamericà que l'autor introdueix sistemàticament a la novel·la amb una intenció determinada. Així, de l'anàlisi d'aquests elements, anomenats 'elements interculturals', l'exemple més significatiu dels quals és, sens dubte, el concepte que dóna títol a la novel·la, 'weicheng', s'obtenen una sèrie de resultats que permeten concebre la traducció no com un mer instrument de commutació lingüística, ni com un simple mitjà per a adquirir coneixements sobre una cultura determinada, sinó com una eina complexa i potent de globalització literària i intercultural. |
|---|