Una mostra xarona: una lectura de La “Niña Gorda” (1917), de Santiago Rusiñol
Publicada el 1917, la novel·la La "Niña Gorda" de Santiago Rusiñol és una de les poques novel·les catalanes dedicada a la representació dels monstres. Concebuda com a model antitètic del bovarisme i la "Ben Plantada", aquesta ficció és la reacció davant d&apos...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10230/22855 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10230/22855 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Rusiñol, Santiago, 1861-1931 -- Crítica i interpretació Narrativa catalana Monstres Modernisme Noucentisme Humor |
| Sumario: | Publicada el 1917, la novel·la La "Niña Gorda" de Santiago Rusiñol és una de les poques novel·les catalanes dedicada a la representació dels monstres. Concebuda com a model antitètic del bovarisme i la "Ben Plantada", aquesta ficció és la reacció davant d'una sèrie de tòpics en el discurs d’Eugeni d'Ors. Rusiñol fa servir un llenguatge directe i realista, un sentit de l'humor antiidealista i la creació d'un "circ imaginari" (que Rusiñol utilitzà a la fi del segle XIX). La "Niña Gorda" és una ficció de transició, escrita entre el període "noucentista" i el desenvolupament de la 'Avant-garde'. |
|---|