El ciment amb antibiòtic redueix el risc d'infecció protètica en artroplàstia primària total de genoll? Anàlisi del Registre d'Artroplàsties de Catalunya
La infecció periprotètica és una de les pitjors complicacions després d'implantar una artroplàstia total de genoll (ATG). El ciment ossi amb antibiòtic (ATB) és una de les eines que podria reduir la taxa d'infecció. L'objectiu d'aquest estudi és avaluar l'ús de ciment amb AT...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691190 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/691190 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ciment amb antibiòtic Antibiotic-loaded cement Cemento con antibiótico Artroplàstia total de genoll Total knee arthroplasty Artroplastia total de rodilla Infecció Infection Infección Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | La infecció periprotètica és una de les pitjors complicacions després d'implantar una artroplàstia total de genoll (ATG). El ciment ossi amb antibiòtic (ATB) és una de les eines que podria reduir la taxa d'infecció. L'objectiu d'aquest estudi és avaluar l'ús de ciment amb ATB en un registre d'artroplàsties nacional, comparar la incidència d'infecció entre el grup de ciment amb ATB i ciment sense ATB, determinar les taxes de revisió sèptica i no sèptica, i identificar els factors de risc per infecció periprotètica. La base de dades del registre català d'artroplàsties va ser analitzada entre gener del 2005 i desembre del 2017. Totes les ATG cimentades varen ser incloses. El tipus de ciment va ser la variable principal de l'estudi. Variables demogràfiques i de comorbiditats també varen ser analitzades. La incidència de revisions protètiques sèptiques i no sèptiques, i el patró microbiològic varen ser analitzats als dos grups. Un total de 28.287 ATGs varen ser incloses, 19,788 (69.9%) amb ciment sense ATB i 8,499 (30.1%) amb ciment amb ATB. La incidència d'infecció va ser menor als 3, 6, 12 i 24 mesos de seguiment en el grup de ciment amb ATB, sent estadísticament significatiu als 12 i 24 mesos. La taxa de revisió protètica no sèptica també es va reduir en el grup de ciment amb ATB (HR 0,71). El sexe masculí, l'obesitat, un major número de comorbiditats, cirurgies prèvies, o hospitals de referència d'alta resolució territorial van ser identificats com factors de risc d'infecció. Es va observar un major percentatge de bacteris gram-positius i un menor de bacteris gram-negatius en el grup de ciment amb ATB respecte el grup de ciment sense ATB. En conclusió, els nostres resultats indiquen que el ciment amb ATB pot reduir eficaçment la incidència d'infecció i el risc de revisió no sèptica en la nostra població. |
|---|