The settlements of the P Line. From the design view to heritage value
[CA] L Organització Defensiva dels Pirineus, coneguda com a Línia P, és la major fortifi cació territorial construïda a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Per tal de contenir qualsevol possible incursió militar internacional, es van cridar a construir entre 1945 i 1955 i al llarg de tota la...
| Autores: | , |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Politècnica de València (UPV) |
| Repositorio: | RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia |
| Idioma: | catalán inglés |
| OAI Identifier: | oai:riunet.upv.es:10251/230789 |
| Acesso em linha: | https://riunet.upv.es/handle/10251/230789 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Organització Defensiva Pirineus Búnquer Fotografia Arquitectura Patrimoni Pyrenees Defensive Organization Bunker Photography Architecture Heritage Organización Defensiva Pirineos Búnker Fotografía Organisation Défensive des Pyrénées Photographie Patrimoine |
| Resumo: | [CA] L Organització Defensiva dels Pirineus, coneguda com a Línia P, és la major fortifi cació territorial construïda a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Per tal de contenir qualsevol possible incursió militar internacional, es van cridar a construir entre 1945 i 1955 i al llarg de tota la serralada prop de la meitat dels gairebé 10.000 assentaments previstos de diferents mides i tipologies funcionals. Sense arribar a entrar mai en ús pel canvi produït en les relacions geopolítiques del règim de Franco, constitueixen un extraordinari llegat de la memòria històrica de l Espanya del segle XX i d un patrimoni construït d innegable valor arquitectònic i paisatgístic. Sobre la base d un inèdit projecte documental fotogràfi c centrat a inventariar els prop de 200 búnquers existents en el Sector 23 de la Línia P (situat a la Comarca de l Alt Gàllego de la província d Osca), aquest article té com a objecte desbrossar els valors arquitectònics (espacials, constructius, formals i funcionals) i paisatgístics d aquestes obres disperses en el territori i establir l interès patrimonial d aquesta infraestructura defensiva que a penes ha començat a ser avaluada críticament en tot el seu abast. |
|---|