La defensa militar de la Jonquera (1939-1955). La Gran Guardia núm. 1 de la Jonquera i la Zona Avanzada de l'Empordà

Immediatament després de l'arribada de les tropes rebels franquistes a la frontera francoespanyola de la Jonquera el 1939, s'inicià un pla estratègic defensiu que, per diferents motius, va anar variant i es va prolongar fins a 1955. El 1945 es començà a implementar la Organización Defensiv...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Almuni Tapias, Josep Maria
Tipo de recurso: tesis de maestría
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:322202
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/322202
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Búnquers Pirineus
La Jonquera
Agullana
Línia P
Gran Guàrdia
Instrucció C-15
CR 93,94, 95
Bunquers Pirineos
Línea P
Gran Guardia
Instrucción C-15
Bunkers Pyrenees
Line P
Great Guard
Instruction
Descripción
Sumario:Immediatament després de l'arribada de les tropes rebels franquistes a la frontera francoespanyola de la Jonquera el 1939, s'inicià un pla estratègic defensiu que, per diferents motius, va anar variant i es va prolongar fins a 1955. El 1945 es començà a implementar la Organización Defensiva de la Frontera Pirenaica que va comportar la construcció a tot el Pirineu de milers de fortificacions defensives fixes. El 1946, a l'Empordà, es va consolidar el programa defensiu amb la creació d'una Zona Avanzada, que implicava, entre d'altres, la creació de tres centres de resistència propers a la Jonquera. Mentre es construïen aquests i a l'espera del seu ple funcionament, es va disposar d'una força d'infanteria que va integrar la Gran Guardia núm. 1 de la Junquera. En aquest treball s'analitza la composició d'aquesta i dels nuclis defensius fixos (els centres de resistència 93, 94 i 95); la seva situació geogràfica i els diferents elements que les integraven. Es mostra també quins elements fortificats s'aprofitaren d'antigues planificacions, quins búnquers es varen programar i finalment quins es varen construir.