Qatar Petroleum and Oil & Gas Sector: a history of governance and globalisation
La tesi examina els patrons que impulsen la governança i la globalització de Qatar Petroleum (QP) i el sector del petroli i el gas. L’entitat estatal es va convertir des de desembre de 2010 fins avui en el líder mundial de la indústria del gas natural liquat (GNL) amb una producció i exportació de 7...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/673298 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/673298 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Qatar - Qatar Petroleum - Poder Catar - Qatar Petroleum - Poder Qatar - Qatar Petroleum - Power Elite - Sector De Gas & Petroli Elite - Sector De Gas & Petróleo Elite - Oil & Gas Sector Governança - Globalització Gobernanza - La Globalización Governance - Globalisation Ciències Socials 32 |
| Sumario: | La tesi examina els patrons que impulsen la governança i la globalització de Qatar Petroleum (QP) i el sector del petroli i el gas. L’entitat estatal es va convertir des de desembre de 2010 fins avui en el líder mundial de la indústria del gas natural liquat (GNL) amb una producció i exportació de 77,4 (tm/any). El pla de QP és reiniciar el desenvolupament del Camp Nord, el major jaciment de gas del món, després d’una moratòria de 12 anys. Però malgrat la seva importància, hi ha poc en la literatura acadèmica que expliqui per què existeix QP, i com es governa i globalitza. Aquesta tesi pretén omplir aquest buit. Aborda la qüestió: Quins són els patrons que impulsen la governança i la globalització de QP? Per a respondre-la, considerem tres patrons principals que expliquen el nostre cas d’estudi: 1) les polítiques de les elits; 2) la capacitat institucional; i 3) la naturalesa dels recursos. En analitzar aquests patrons i els seus factors associats, la tesi desenvolupa un enfocament transdisciplinar que integra Relacions Internacionals, Història, Economia Política Internacional, Ciència Política i Sociologia. La governança i la globalització de la QP reflecteixen: 1) Les polítiques de les elits: Les polítiques de nacionalització, privatització i liberalització reflecteixen les lògiques, les estratègies i els objectius de l’elit governant de Qatar per a l’acumulació de poder i la supervivència. 1.1. La nacionalització i el llegat colonial. L’Imperi Britànic i el APOC van tenir una gran influència en el sorgiment de Qatar i la seva indústria petroliera. La APOC i les “Set Germanes“ van exercir un monopoli absolut sobre els recursos de Qatar, aquesta pràctica va generar una ona de nacionalisme i nacionalització dels recursos petroliers i la creació de les empreses nacionals de petroli (ENP) coordinada sota el paraigua de l’OPEP. La QP va ser creada en 1974 i existeix per la raó de controlar els recursos de petroli i gas per part de l’elit governant de Qatar. 1.2 La privatització parcial per la “porta de darrere“ ha transformat a QP d’una administració burocràtica estatal en una entitat amb mentalitat comercial i, per tant, ha alterat la seva identitat i comportament enfront de les institucions estatals. 1.3 La liberalització del sector energètic nacional està estretament relacionada amb la privatització parcial de QP i les seves subsidiàries. (2) La capacitat institucional (inclosa la capacitat administrativa i la presa de decisions). Hem comprovat que el sector es regeix pel model de governança principal (elit governant) agent (QP). Aquest sistema permet a l’Estat de Qatar actuar com a autoritat principal, delegant en el seu agent QP la missió nacional, els objectius i les funcions a desenvolupar. L’Emir, és qui dicta la política de l’empresa nacional, el seu pressupost, els nomenaments, les inversions o els contractes amb les empreses internacionals de petroli (EIP). (3) La naturalesa dels recursos: QP desenvolupa petroli, gas i GNL i altres recursos; l’alt nivell de risc i la dificultat d’explotar els recursos de petroli i gas són una pauta important en el desenvolupament de la indústria dels hidrocarburs. La indústria del gas, que implica un alt risc de capital i inversió i tecnologia, va obligar als governants xeics Khalifa i Hamad a establir aliances estratègiques amb les EIP per a gestionar els riscos geològics i de mercat. L’enorme grandària de North Field ha requerit la participació de gegants de l’energia com ExxonMobil, Total, Shell, BP i altres. Concloem que les polítiques de privatització i liberalització són els factors-patró més importants en la governança i la globalització de la QP i el sector del petroli i el gas. |
|---|