Estudi i aplicacions de fosfines ambifíliques en catàlisi i radiofarmàcia
En aquest treball es descriu la síntesi de tres noves fosfines ambifíliques hidrosolubles (CH3)3C-CH2-C(CH3)2-Ph-(OCH2CH2)n-P(Ph)CH2CH2SO3Na (amb n= 1 (1), 5 (2)), Ph2PCH2CH2CH2P(Ph)CH2CH2-SO3Na (3), les quals varen ser caracteritzades per tècniques de ressonància magnètica nuclear de 1H, 13C i 31P,...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2002 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/3129 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-1008102-142519 http://hdl.handle.net/10803/3129 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Technetium Amphiphilic phosphines Catalysis Ciències Experimentals 547 66 |
| Sumario: | En aquest treball es descriu la síntesi de tres noves fosfines ambifíliques hidrosolubles (CH3)3C-CH2-C(CH3)2-Ph-(OCH2CH2)n-P(Ph)CH2CH2SO3Na (amb n= 1 (1), 5 (2)), Ph2PCH2CH2CH2P(Ph)CH2CH2-SO3Na (3), les quals varen ser caracteritzades per tècniques de ressonància magnètica nuclear de 1H, 13C i 31P, i per espectrometria de masses electrosprai.<br/>S'ha estudiat la reacció d'hidroformilació d'olefines superiors amb catalitzadors de rodi en sistemes bifàsics amb onze lligands ambifílics. Tot i que amb un dels lligands es va obtenir un elevat percentatge de conversió, la presència de metall en la fase orgànica impossibilita l'ús d'aquests lligands en processos industrials. Un estudi sintètic paral·lel en condicions d'hidroformilació va permetre caracteritzar la formació del complex [RhH(CO)L3] (L=fosfina ambifílica) a partir del precursor [Rh(acac)(CO)2].<br/>Estudis de complexació de les fosfines ambifíliques amb pal·ladi(II) han portat a la caracterització de complexos d'estequiometria [PdCl2L2]. A partir d'aquests estudis s'han obtingut per primera vegada dades experimentals que indiquen la coordinació del grup sulfonat de les fosfines al pal·ladi.<br/>Es varen efectuar estudis d'agregació de les fosfines ambifíliques i dels seus respectius complexos de pal·ladi. Mitjançant mesures de tensió superficial es va confirmar el caràcter tensioactiu de (1) i (2) i del complex [PdCl2(2)2]. Es va obtenir en cada cas el valor de la concentració micel·lar crítica. Per tal de visualitzar els agregats formats es varen estudiar solucions aquoses d'alguns dels lligands ambifílics i els seus complexos de pal·ladi per microscòpia electrònica usant la tècnica de la criofractura. L'estructura dels agregats no va poder ser caracteritzada completament mitjançant aquest mètode, probablement a causa de que es formarien principalment micel·les, les quals són massa petites per ser observades a través del microscopi electrònic.<br/>Finalment s'han realitzat estudis de radiocompostos de 99m-Tecneci per tal de ser aplicats en medicina nuclear com a radiofàrmacs. Es va estudiar la formació de radiocompostos amb les fosfines ambifíliques mitjançant diferents mètodes cromatogràfics. Es va estudiar la biodistribució del radiocompost format amb la difosfina (3) en una rata de laboratori, mostrant una acumulació preferencial en el ronyó i el fetge. Paral·lelament es va realitzar un estudi sintètic de complexos homòlegs de reni no radioactius. En aquest cas es va poder caracteritzar, mitjançant 31P-RMN, la formació del complex octaèdric [ReO2(3)2] on el lligand difosfina actua com a quelat. Es va poder comprovar la dificultat per obtenir complexos octaèdrics d'estructura semblant amb lligands monofosfina. |
|---|