Les coves turístiques de Mallorca

Actualment hi ha a Mallorca un total de cinc coves habilitades per a la visita turística. Les dues més destacables, tant per la seva bellesa i espectacularitat com per les dimensions que assoleixen, són les Coves d'Arta (Capdepera) i les Coves del Drac (Manacor). Ambdues cavitats compten amb un...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Ginés, Joaquín
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:1995
País:España
Institución:Universidad de las Islas Baleares
Repositorio:Biblioteca Digital de les Illes Balears
OAI Identifier:monografiesHistoriaNatural:MonografiesSHNB_1995vol003p191
Acceso en línea:http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Monograf/iesSHNB_/1995vol0/03p191.dir/MonografiesSHNB_1995vol003p191.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/monografiesHistoriaNatural/document/MonografiesSHNB_1995vol003p191
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Tourism -- Spain -- balearic Islands -- Majorca
Caves -- Spain -- Balearic Islands -- Majorca
Natural History
Descripción
Sumario:Actualment hi ha a Mallorca un total de cinc coves habilitades per a la visita turística. Les dues més destacables, tant per la seva bellesa i espectacularitat com per les dimensions que assoleixen, són les Coves d'Arta (Capdepera) i les Coves del Drac (Manacor). Ambdues cavitats compten amb una llarga historia de treballs d'habilitació i incursions més o menys organitzades, a partir de mitjan segle XIX. La visita a coves carstiques és, des del comencament de I'afluencia turística a la nostra illa, una part rellevant dels atractius que s'ofereixen al viatger. Avui en dia aquesta vessant del nostre patrimoni natural esta del tot integrada en els circuits del turisme de rnasses, registrant-se xifres de visitants superiors a les 800.000 persones anuals en el cas de les Coves del Drac. Cal tenir present que aquesta caverna gaudeix d'un cert renorn internacional, com a resultat dels descobriments que hi va fer el pioner espeleoleg frances Edouard A. Martel I'any 1896.