Els mercats alimentaris de la Corona d’Aragó a través de la documentació municipal (segles XIV-XV)
[cat] La mostassaferia fou l’encarregada principal de vetllar per l’aplicació de la legislació sobre els mercats urbans de la Corona d’Aragó als segles XIV-XV. Les preocupacions fonamentals de les ordenances alimentàries eren garantir queviures, matèries primeres i manufactures a bon preu a tota la...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/171794 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/171794 http://hdl.handle.net/10803/669932 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Corona Catalanoaragonesa Història de l'alimentació Mercats Mostassafs Segle XIV-segle XV Crown of Aragon Food history Markets Muhtasib 14th century-15th century |
| Sumario: | [cat] La mostassaferia fou l’encarregada principal de vetllar per l’aplicació de la legislació sobre els mercats urbans de la Corona d’Aragó als segles XIV-XV. Les preocupacions fonamentals de les ordenances alimentàries eren garantir queviures, matèries primeres i manufactures a bon preu a tota la societat, especialment amb l’eliminació dels intermediaris (revenedors). També era important obligar a vendre els aliments essencials pel consum diari als circuits mercantils oficials dels municipis i incentivar-hi l’oferta. La tasca més cabdal dels inspectors dels mercat urbà o mostassàs era vetllar per l’aplicació de les lleis sobre el mercat municipal. Altres obligacions de l’ofici foren la neteja d’infraestructures i de vies públiques i el control de la producció manufacturera local i de l’ordre públic. L’objectiu principal de la tesi és definir les característiques generals de la mostassaferia i de la normativa alimentària municipal de la Corona d’Aragó a la baixa edat mitjana. L’anàlisi dels dos objectes d’estudi s’ha realitzat sobretot mitjançant el buidatge del contingut dels llibres del mostassà, que eren manuals del càrrec. Els manuals de l’ofici eren recopilacions de drets locals i generals relatius a la mostassaferia. Són les bases documentals de la tesi i contenen fonts datades des del segle XIV fins al segle XIX. L’espai i temps fixat al treball són els municipis de la Corona d’Aragó als segles XIV-XV. Per consegüent, els documents de la baixa edat mitjana recopilats als manuals del càrrec s’hi ha emprat particularment. La dispersió territorial de les bases documentals del treball permet conèixer com eren les mostassaferies al regne de València, d’Aragó, de Mallorca, de Sardenya i al Principat. En conjunt, són un corpus documental de 128 manuscrits, 23 editats, 68 inèdits i 37 perduts però documentats. D’aquest corpus s’han usat especialment a la tesi 35 llibres que contenen totalment o parcialment fonts baixmedievals. L’estudi comparat de les dades recollides als folis dels volums permeten definir les característiques generals del càrrec i de la legislació dels aliments als municipis de la Corona d’Aragó durant els segles XIV i XV. |
|---|