Canvis, continuïtats i ruptures en la violència social vigatana en el trànsit de la Baixa Edat Mitjana a l'Època Moderna (Segle XV)
[cat] Aquesta tesi doctoral es proposa analitzar les bandositats del segle XV a la ciutat de Vic per comprovar com l’ús de la violència, en forma de lluita de bàndols, podia ésser una de les vies d’accés a les estructures de poder municipal i, per tant, una via d’ascens social i econòmic per part d’...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/146892 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/146892 http://hdl.handle.net/10803/668167 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Bandolers Història moderna Administració municipal Vic (Catalunya) Segle XV Brigands and robbers Modern history Municipal government Vic (Catalonia) XVth Century |
| Sumario: | [cat] Aquesta tesi doctoral es proposa analitzar les bandositats del segle XV a la ciutat de Vic per comprovar com l’ús de la violència, en forma de lluita de bàndols, podia ésser una de les vies d’accés a les estructures de poder municipal i, per tant, una via d’ascens social i econòmic per part d’una noblesa rural que havia vist entrar en crisi els seus patrimonis a partir de mitjan s. XIV. El segle XV va suposar un xoc entre les reminiscències de les estructures feudals i les noves fórmules de govern municipal, afavorint que sorgissin intenses lluites per defensar els interessos propis dels senyors jurisdiccionals versus l’oligarquia urbana. Un cop analitzada la imbricació entre poder i violència, el treball es divideix seguint dos aspectes principals d’anàlisi. En un primer lloc, es detalla l’evolució i la configuració de les estructures del poder municipal vigatanes, amb la particularitat de la divisió de la ciutat en dues partides sota dos senyors jurisdiccionals diferents. En segon lloc, segueix l’anàlisi dels diferents episodis de bandositats urbanes al llarg de tot el segle seguit de l’estudi de cas sobre una de les famílies vigatanes més vinculada en aquestes lluites —els Altarriba—, cosa que permet indagar sobre les motivacions i les maneres d’actuar de les faccions. Finalment, es comparen els períodes més intensos de les bandositats amb els moments de canvis en les estructures municipals. En conjunt, aquesta tesi vol comprovar si l’ascens social i econòmic per mitjà de la violència detectat en els senyors bandolers del s. XVI pot tenir un origen en el segle precedent. |
|---|