Presentació: El bandolerisme a les Terres de l'Ebre (Segles XVI-XVII)
[cat] L'article planteja un estat de la qüestió de la reflexió historiogràfica recent al del bandolerisme català i presenta els articles que componen el Dossier. Les obres Joan Regla (1966), Núria Sales (1984) i Xavier Torres (1991, 1993) conformen un marc general d'anàlisi, amb aportacion...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2005 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/221307 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/221307 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Historiografia Bandolers Terres de l'Ebre (Catalunya : Regió) Historiography Brigands and robbers Terres de l’Ebre Region (Catalonia) Segle XVI-segle XVII |
| Sumario: | [cat] L'article planteja un estat de la qüestió de la reflexió historiogràfica recent al del bandolerisme català i presenta els articles que componen el Dossier. Les obres Joan Regla (1966), Núria Sales (1984) i Xavier Torres (1991, 1993) conformen un marc general d'anàlisi, amb aportacions rellevants de caràcter cronològic, geogràfic i social -i amb notables implicacions de contingut polític-. Sembla prou demostrada la entre el bandolerisme i l'aparició de l'estat modern -i de la violència d'estat-. Pel que fa a les conjuntures econòmiques, s'endevina un clar paral·lelisme entre els àlgids del bandolerisme català i els grans canvis estructurals produïts en l'economia del Principat en el "segle decisiu" 1550-1640, per emprar la terminologia encunyada per Albert Garcia Espuche. Sobre aquest marc conceptual, els articles del Dossier presenten, des de diverses, una panoràmica interessant sobre el bandolerisme de les Terres de l'Ebre, de les àrees geogràfiques fins ara menys estudiades pel que fa a aquest fenomen. destaquen dos trets de conjunt: des d'un punt de vista metodològic, l'ús dels grans arxius nacionals i dels arxius locals i comarcals, que disposen d'una gran riquesa documental; pel que fa al contingut, la presència permanent de la frontera situada al riu Sénia, que dota el bandolerisme de les Terres de l'Ebre d'uns trets comuns i alhora específics en el marc català. |
|---|