L’èxit educatiu en un marc inclusiu de l’Etapa Secundària Obligatòria
L'èxit educatiu en un marc inclusiu de l'Etapa Secundària Obligatòria té com a referents, el concepte d'èxit educatiu en una visió formativa àmplia des d'una perspectiva de procés; i en un concepte d'inclusió com educació per a tothom. La recerca de l’èxit inclusiu en l'...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2014 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/295462 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/295462 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Motivació en l'educació Motivación en educación Motivation in education Rendiment acadèmic Rendimiento académico Academic achievement Educació inclusiva Educación inclusiva Inclusive education Necessitats educatives especials Necesidades educativas especiales Special education Ciències de l'Educació 373 |
| Sumario: | L'èxit educatiu en un marc inclusiu de l'Etapa Secundària Obligatòria té com a referents, el concepte d'èxit educatiu en una visió formativa àmplia des d'una perspectiva de procés; i en un concepte d'inclusió com educació per a tothom. La recerca de l’èxit inclusiu en l'ESO ha estat realitzada des d'una perspectiva etnogràfica en tres contextos diferenciats sòcio-econòmics i culturals de tres instituts de secundària en l'etapa d’ESO. L'anàlisi i convergència de dades s'ha sistematitzat en tres dimensions: conceptual (sentiment comunitari i d'identitat, diversitat i convivència); pràctica (projecte curricular de centri i estructura democràtica i participativa); i formació i innovació (avaluació, formació i treball en xarxa). Les conclusions en les dimensions de l'èxit educatiu en un marc inclusiu en l'ESO han estat: - La persistència d'un model educatiu tradicional que pot aparèixer persistent, qüestionat o enfrontat a un model educatiu actual. - L'alumnat i les famílies reflecteixen un vincle comunitari al poble, barri i municipi. També les institucions educatives busquen el vincle al comunitari. - Els projectes dels centres educatius estan relacionats a un projecte directiu i no a un projecte comunitari de millora buscant la participació i implicació comunitària. - Es reflecteix una inquietud per la cultura democràtica i participativa, però hi ha dificultats en la conceptualització i les estratègies. - L'educació inclusiva queda relacionada a les Necessitats Educatives Especials (NEE), no a un concepte d'educació per tots i totes. - L'aprenentatge està basat en una visió tradicional i la visió més actual queda relegada a experiències puntuals o relacionades a l'atenció a la diversitat en recursos puntuals. - L'avaluació, formació i innovació està poc relacionada als projectes de centre o comunitaris, tenint poca incidència en la pràctica educativa. En els tres contextos diferenciats soci econòmica i culturalment convergeixen en les dimensions per a l'èxit educatiu en un marc inclusiu realitzant processos diferenciats segons la trajectòria i visió educativa dels diferents protagonistes. En la visió influeix la relació d'aquests amb l'Administració educativa que lidera un processos d'èxit i d'inclusió. |
|---|