L’èxit educatiu en un marc inclusiu de l’Etapa Secundària Obligatòria
[cat] L'èxit educatiu en un marc inclusiu de l'Etapa Secundària Obligatòria té com a referents, el concepte d'èxit educatiu en una visió formativa àmplia des d'una perspectiva de procés; i en un concepte d'inclusió com educació per a tothom. La recerca de l’èxit inclusiu en...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2014 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/65856 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/65856 http://hdl.handle.net/10803/295462 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Motivació en l'educació Rendiment acadèmic Educació inclusiva Necessitats educatives especials Motivation in education Academic achievement Inclusive education Special education |
| Sumario: | [cat] L'èxit educatiu en un marc inclusiu de l'Etapa Secundària Obligatòria té com a referents, el concepte d'èxit educatiu en una visió formativa àmplia des d'una perspectiva de procés; i en un concepte d'inclusió com educació per a tothom. La recerca de l’èxit inclusiu en l'ESO ha estat realitzada des d'una perspectiva etnogràfica en tres contextos diferenciats sòcio-econòmics i culturals de tres instituts de secundària en l'etapa d’ESO. L'anàlisi i convergència de dades s'ha sistematitzat en tres dimensions: conceptual (sentiment comunitari i d'identitat, diversitat i convivència); pràctica (projecte curricular de centri i estructura democràtica i participativa); i formació i innovació (avaluació, formació i treball en xarxa). Les conclusions en les dimensions de l'èxit educatiu en un marc inclusiu en l'ESO han estat: - La persistència d'un model educatiu tradicional que pot aparèixer persistent, qüestionat o enfrontat a un model educatiu actual. - L'alumnat i les famílies reflecteixen un vincle comunitari al poble, barri i municipi. També les institucions educatives busquen el vincle al comunitari. - Els projectes dels centres educatius estan relacionats a un projecte directiu i no a un projecte comunitari de millora buscant la participació i implicació comunitària. - Es reflecteix una inquietud per la cultura democràtica i participativa, però hi ha dificultats en la conceptualització i les estratègies. - L'educació inclusiva queda relacionada a les Necessitats Educatives Especials (NEE), no a un concepte d'educació per tots i totes. - L'aprenentatge està basat en una visió tradicional i la visió més actual queda relegada a experiències puntuals o relacionades a l'atenció a la diversitat en recursos puntuals. - L'avaluació, formació i innovació està poc relacionada als projectes de centre o comunitaris, tenint poca incidència en la pràctica educativa. En els tres contextos diferenciats soci econòmica i culturalment convergeixen en les dimensions per a l'èxit educatiu en un marc inclusiu realitzant processos diferenciats segons la trajectòria i visió educativa dels diferents protagonistes. En la visió influeix la relació d'aquests amb l'Administració educativa que lidera un processos d'èxit i d'inclusió. |
|---|