Perfil clínico y marcadores pronóstico del paciente con isquemia aguda de una extremidad
Introducció. La isquèmia aguda d'extremitats (IAE) és una patologia predominant en el camp de la cirurgia vascular, i té un tractament que no ha viscut grans modificacions durant les últimes dècades. Tot i així, l'aparició i aplicació en la població del control dels factors de risc cardiov...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:274095 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/274095 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Isquèmia Isquemia Ischemia Mortalitat Mortalidad Mortality Pronòstic Pronóstico Prognosis Ciències de la Salut |
| Resumo: | Introducció. La isquèmia aguda d'extremitats (IAE) és una patologia predominant en el camp de la cirurgia vascular, i té un tractament que no ha viscut grans modificacions durant les últimes dècades. Tot i així, l'aparició i aplicació en la població del control dels factors de risc cardiovascular mitjançant els anticoagulants, els agents antiagregants o les estatines, podria haver modificat el perfil i pronòstic del pacient actual. Justificació científica. La IAE és una patologia vascular comuna associada a una alta morbimortalitat. Sèries prèvies han reportat taxes d'amputació d'extremitat del 5 al 28,9% i taxes de mortalitat del 3,7 al 18,1% als 30 dies. El tractament de la IAE ha variat escassament les últimes dècades. De tota manera, la implementació global de mesures mèdiques per controlar els factors de risc cardiovascular, així com la prescripció d'anticoagulants en pacients amb fibril·lació auricular o agents antiagregants i estatines en pacients amb ateroesclerosi perifèrica, podrien haver incidit en un canvi del perfil clínic i del pronòstic del pacient afectat per una IAE. Tot i així, hi ha un dèficit en la bibliografia més recent que avaluï els resultats contemporanis d'aquesta patologia. D'altra banda, durant els darrers anys diversos grups de recerca han estudiat el paper dels marcadors inflamatoris en medicina cardiovascular. L'aterosclerosi, entitat subjacent de l'arteriopatia perifèrica, és un procés inflamatori crònic que implica diferents cèl·lules inflamatòries. Un recompte de cèl·lules blanques elevat, i específicament l'augment en la relació entre neutròfils i limfòcits (NLR), sembla un predictor de mortalitat en pacients amb malaltia coronària o altres malalties ateroescleròtiques. Hipòtesis i objectius. Hipòtesis: Els avenços terapèutics en el tractament dels factors de risc associats a la IAE poden haver modificat el perfil i el pronòstic actual dels pacients afectes d'aquesta condició, així com el diagnòstic diferencial entre l'etiologia trombòtica i embòlica. Un quocient neutròfil-limfòcit elevat és un factor de risc per a amputació major o mort en aquests pacients. Objectius: Avaluar les característiques actuals del pacient amb IAE i les variables diferencials entre l'etiologia trombòtica i l'embòlica. Descriure el pronòstic d'aquests pacients actualment i analitzar-ne l'associació amb el quocient neutròfil-limfòcit. Disseny de l'estudi. Es tracta d'un projecte proyecto unicèntric amb diversos treballs observacionals, dos d'ells retrospectius i un transversal. Resultats.Els pacients amb embòlia tendien a ser més grans, amb més freqüència dones i amb antecedents de fibril·lació auricular o ictus. Els pacients amb trombosi arterial tenien més prevalença de tabaquisme i claudicació intermitent; i van consultar amb més retard després de l'inici dels símptomes. Les taxes de salvament d'extremitat i supervivència a 30 i 90 dies van ser del 95% als dos períodes i del 82,3% i 74,1%, respectivament. El NLR es va associar de manera independent i lineal amb la mortalitat (HR per unitat de NLR=1,025; p=0,032) després d'ajustar-ho per factors confusors. Conclusions. Els pacients afectes d'IAE actualment, comparats amb estudis previs, són més grans que abans i amb pitjors taxes de mortalitat. L'antecedent de fibril·lació auricular, l'arteriopatia perifèrica simptomàtica prèvia i la durada de l'episodi isquèmic continuen permetent, juntament amb el gènere, diferenciar de manera excel·lent l'embòlia de la trombosi arterial aguda. En aquells pacients afectes d'IAE, el NLR s'associa a una pitjor supervivència. |
|---|