Com respon la pràctica psicomotriu a les necessitats dels infants d’avui? Reflexions ètiques
El món evoluciona constantment. Estem consternats, indignats, confosos... La tecnologia, els models econòmics dominants transformen el concepte d’individu i les relacions interpersonals (parella, família, xarxa de relacions…) canvien. L’espai, el temps, els ritmes, els objectes, les figures d’identi...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | in:in_2013_vol4_n1_p071 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/in/index/assoc/in_2013_/vol4_n1_/p071.dir/in_2013_vol4_n1_p071.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/in/document/in_2013_vol4_n1_p071 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Sumario: | El món evoluciona constantment. Estem consternats, indignats, confosos... La tecnologia, els models econòmics dominants transformen el concepte d’individu i les relacions interpersonals (parella, família, xarxa de relacions…) canvien. L’espai, el temps, els ritmes, els objectes, les figures d’identificació, es trenquen en trossos, esclaten, són caòtics. Les ciències humanes, en el centre de tots aquests canvis, es transformen o s’adapten. La pràctica psicomotriu, està també atrapada en aquest trasbals? Veurem quines són les directrius fonamentals per a una ètica de la pràctica psicomotriu. Quin sentit pot tenir encara la capacitat de tenir cura de l’altre? Quin lloc hi ha per a la persona, per al cos-espai del subjecte? Quin valor donem al temps? I quin és el lloc del psicomotricista en tot això? |
|---|