Pràctiques ramaderes al nord-est de la Tarraconense durant la Tardoantiguitat (segles IV-VIII): aproximació arqueozoològica a l'explotació i l'alimentació del bestiar.
L’objectiu de la present Tesi Doctoral – intitulada “Pràctiques ramaderes al nord-est de la Tarraconense durant la Tardoantiguitat (segles IV-VIII): aproximació arqueozoològica a l'explotació i l'alimentació del bestiar.” – és la d’aportar coneixement sobre els diversos sistemes ramaders q...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/674254 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/674254 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Arqueozoologia Ramaderia Antiguitat Tardana Ganadería Antigüedad Tardía Archaeozoology Animal Husbandry Late Antiquity Arts i humanitats 00 90 93 |
| Sumario: | L’objectiu de la present Tesi Doctoral – intitulada “Pràctiques ramaderes al nord-est de la Tarraconense durant la Tardoantiguitat (segles IV-VIII): aproximació arqueozoològica a l'explotació i l'alimentació del bestiar.” – és la d’aportar coneixement sobre els diversos sistemes ramaders que es van dur a terme durant l’Antiguitat Tardana (segles IV-VIII d.n.e.) al nord-est de l’antiga província de la Tarraconense. Durant aquest període, la regió sota estudi va ser testimoni de grans canvis tant a nivell polític, social com econòmic. Dins d’aquests grans canvis que va influenciar la societat de l’època es troba la ramaderia, activitat fonamental per al desenvolupament de la comunitat. L’anàlisi arqueozoològica duta a terme sobre les restes faunístiques de sis jaciments emmarcats dins de la Tardoantiguitat de la regió sota estudi – i la seva posterior comparació amb els pocs altres estudis arquezoològics disponibles previs d’aquest període – ha permès posar llum sobre la recerca relativa a les pràctiques ramaderes emprades durant aquest període, àrea de coneixement on a dia d’avui encara hi ha força foscor, comparada amb el període romà o medieval. A més, l’aplicació de l’anàlisi del microdesgast dentari sobre els molars dels ovicaprins dels conjunts arqueozoològics analitzats i la creació del primer referencial de microdesgast dentari d’ovelles domèstiques – dissenyat i dut a terme amb el propòsit d’estudiar els sistemes de gestió alimentària emprats per les societats agropastorals pretèrites – han permès proposar possibles estratègies usades per péixer el ramat ovicaprí, tenint en consideració les dades paleoambientals vigents. La present recerca ha permès documentar la pràctica d’unes estratègies ramaderes orientades principalment vers l’explotació de la cabana ovicaprina per sobre de suïns i bovins, tendència que es veu accentuada amb la fi del model de les villae de tradició romana. A més, les dades de microdesgast dentari han permès proposar una generalització de l’ús de farratges emmagatzemats per la dieta d’ovelles i cabres. |
|---|