Continuïtats i canvis en la ramaderia a Catalunya del primer mil·lenni a. n. e. a l’antiguitat tardana. Adaptació ecològica o canvis sociopolítics?
Des del neolític la ramaderia és una de les activitats econòmiques principals a Catalunya. Tradicionalment s’ha considerat que l’ecologia té un paper fonamental en les pràctiques ramaderes i n’és el principal condicionant. Aquest treball ofereix una síntesi sobre l’evolució de les pràctiques ramader...
| Autores: | , , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) |
| Repositorio: | DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC |
| OAI Identifier: | oai:digital.csic.es:10261/238651 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10261/238651 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ramaderia Catalunya Del primer mil·lenni a.n.e. a l’antiguitat tardana Adaptació ecològica Canvis sociopolítics |
| Sumario: | Des del neolític la ramaderia és una de les activitats econòmiques principals a Catalunya. Tradicionalment s’ha considerat que l’ecologia té un paper fonamental en les pràctiques ramaderes i n’és el principal condicionant. Aquest treball ofereix una síntesi sobre l’evolució de les pràctiques ramaderes a Catalunya entre el bronze final (1300 aC) i l’antiguitat tardana (segle vii d. n. e.). L’objectiu d’aquesta recerca és caracteritzar els condicionants que poden haver provocat/incentivat canvis o afavorit continuïtats segons el període. L’objectiu últim és caracteritzar l'evolució de la producció ramadera a Catalunya al llarg del temps i, sobretot, entendre com els canvis en la composició dels ramats es relacionen amb els canvis en els models econòmics i socials. Aquesta recerca s’emmarca en el projecte europeu ZooMWest (ERC-StG-716298), que analitza la relació entre les pràctiques ramaderes i el context sociopolític a partir de la combinació i integració de dades arqueològiques, arqueozoològiques i químiques (isòtops d’estronci i oxigen, i ADN antic). Finalment, destacar que aquesta ponència es va fer en representació de l’Associació Catalana de Bioarqueologia (ACBA). |
|---|