Algeciras, entre el siglo XIV y el siglo XVI: En torno al abandono y destrucción de la ciudad y sobre la situación poblacional de su término como espacio de frontera

Aquesta investigació té com a primer objectiu acotar en el temps i fonamentar la datació aproximada de l'abandó i la destrucció d'Algesires a l'últim quart del segle XIV. General-ment, s'ha admès com a data més probable l'any 1379 entre els pocs historiadors que s'han o...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Ortega Espinosa, José Antonio
Tipo de documento: tese
Estado:Versão publicada
Data de publicação:2025
País:España
Recursos:Universitat de Lleida (UdL)
Repositório:Repositori Obert UdL
OAI Identifier:oai:repositori.udl.cat:10459.1/468884
Acesso em linha:http://hdl.handle.net/10803/695490
Access Level:Acesso embargado
Palavra-chave:Algeciras
Frontera
Segle XIV
Siglo XIV
Border
14th century
Història Medieval
93
Descrição
Resumo:Aquesta investigació té com a primer objectiu acotar en el temps i fonamentar la datació aproximada de l'abandó i la destrucció d'Algesires a l'últim quart del segle XIV. General-ment, s'ha admès com a data més probable l'any 1379 entre els pocs historiadors que s'han ocupat de la controvèrsia, però sense un estudi exhaustiu i detallat al voltant de la qüestió com el que abordem aquí. El segon objectiu és aprofundir i determinar les causes de la demolició i el desallotjament de la ciutat pels natzarís. Per fer-ho, fugim del so tòpic sobre les dificultats per defensar-la que fins ara la historiografia ha estudiat com a simple explicació, fent-se ressò del que deixés escrit Ibn Jaldún, i parem atenció a la conjuntura política i diplomàtica en què es desenvolupa el sultanat de Magrana durant el regnat de Muhammad V i en el marc de la qual ambdós fets es produeixen. I, com a tercer i últim objectiu, aquest treball també es proposa demostrar que, malgrat l'abandonament i la destrucció de l'urbs, el terme algesirenc no va quedar deshabitat i erm en la seva totalitat, fins pràcticament els inicis del segle XVIII, com s'ha vingut sostenint, sinó que va mantenir nuclis de població rural de llarg a llarg d'un extens espai que es va articular com un altre territori més de la frontera castellanogranadina.