Algeciras, entre el siglo XIV y el siglo XVI: En torno al abandono y destrucción de la ciudad y sobre la situación poblacional de su término como espacio de frontera
Aquesta investigació té com a primer objectiu acotar en el temps i fonamentar la datació aproximada de l'abandó i la destrucció d'Algesires a l'últim quart del segle XIV. General-ment, s'ha admès com a data més probable l'any 1379 entre els pocs historiadors que s'han o...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/468884 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/695490 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Algeciras Frontera Segle XIV Siglo XIV Border 14th century Història Medieval 93 |
| Sumario: | Aquesta investigació té com a primer objectiu acotar en el temps i fonamentar la datació aproximada de l'abandó i la destrucció d'Algesires a l'últim quart del segle XIV. General-ment, s'ha admès com a data més probable l'any 1379 entre els pocs historiadors que s'han ocupat de la controvèrsia, però sense un estudi exhaustiu i detallat al voltant de la qüestió com el que abordem aquí. El segon objectiu és aprofundir i determinar les causes de la demolició i el desallotjament de la ciutat pels natzarís. Per fer-ho, fugim del so tòpic sobre les dificultats per defensar-la que fins ara la historiografia ha estudiat com a simple explicació, fent-se ressò del que deixés escrit Ibn Jaldún, i parem atenció a la conjuntura política i diplomàtica en què es desenvolupa el sultanat de Magrana durant el regnat de Muhammad V i en el marc de la qual ambdós fets es produeixen. I, com a tercer i últim objectiu, aquest treball també es proposa demostrar que, malgrat l'abandonament i la destrucció de l'urbs, el terme algesirenc no va quedar deshabitat i erm en la seva totalitat, fins pràcticament els inicis del segle XVIII, com s'ha vingut sostenint, sinó que va mantenir nuclis de població rural de llarg a llarg d'un extens espai que es va articular com un altre territori més de la frontera castellanogranadina. |
|---|