Avaluació de l'impacte de les aplicacions mòbils en l'apoderament del pacient amb epilèpsia
Introducció. L’epilèpsia és una malaltia crònica freqüent, que requereix un tractament farmacològic estricte i el seguiment d’un estil de vida adequat. La qualitat de vida dels pacients va més enllà del control de les crisis ja que l’epilèpsia té un impacte personal i social important. L’apoderament...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Oberta de Catalunya (UOC) |
| Repositorio: | O2, repositorio institucional de la UOC |
| OAI Identifier: | oai:openaccess.uoc.edu:10609/152230 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/10609/152230 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | epilèpsia apoderament aplicacions mòbils salut mòbil epilepsy empowerment mobile applications mHealth Medical telematics -- TFM Telemedicina -- TFM |
| Sumario: | Introducció. L’epilèpsia és una malaltia crònica freqüent, que requereix un tractament farmacològic estricte i el seguiment d’un estil de vida adequat. La qualitat de vida dels pacients va més enllà del control de les crisis ja que l’epilèpsia té un impacte personal i social important. L’apoderament del malalt crònic és una estratègia prioritària i amb la salut digital disposem de noves eines que estan transformant els sistemes sanitaris. Les aplicacions mòbils de salut són un recurs amb el potencial d’ajudar en el tractament de moltes malalties, però no sempre disposem de dades contrastades sobre la seva eficàcia. Objectiu. Avaluar l’impacte de la utilització de les aplicacions mòbils sobre diferents aspectes de l’apoderament del pacient epilèptic. Mètode. Revisió bibliogràfica en base a una cerca a PubMed i Scopus. Seguint la metodologia PRISMA, dels 412 resultats inicials se seleccionen 7 estudis per analitzar. Resultats. S’observa una tendència que les aplicacions mòbils incrementin el grau d’apoderament del pacient, sobretot en relació amb l’adherència al tractament farmacològic i el coneixement de la malaltia. Els resultats no són concloents en els aspectes relacionats amb la freqüència de les crisis, els símptomes de depressió o ansietat i la qualitat de vida. La satisfacció dels pacients és alta, però, en canvi, l’adherència a la utilització de les aplicacions és irregular. Conclusions. Les aplicacions poden augmentar el grau d’apoderament del pacient epilèptic, però és recomanable seguir investigant per millorar el seu potencial i poder incloure-les com a eina en el tractament de la malaltia. |
|---|