La esperanza pedagógica en la experiencia vivida de los educadores. Un estudio fenomenológico-hermenéutico
Aquesta investigació estudia l'experiència quotidiana de l'esperança que mantenen els educadors respecte dels infants i joves confiats a la seva responsabilitat pedagògica. És un fenomen del món de la vida normalment donat per descomptat, però no tractat en profunditat. La investigació es...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2009 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:293986 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/293986 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Fenomenologia aplicada Investigació qualitativa Teoria de l'educació Fenomenología aplicada Investigación Cualitativa Teoría de la educación Applied phenomenology Qualitative research Education theory Ciències Socials |
| Resumo: | Aquesta investigació estudia l'experiència quotidiana de l'esperança que mantenen els educadors respecte dels infants i joves confiats a la seva responsabilitat pedagògica. És un fenomen del món de la vida normalment donat per descomptat, però no tractat en profunditat. La investigació es planteja la descripció i la interpretació del significat essencial d'aquesta experiència, és a dir, allò que fa que l'esperança sigui el que és. Alhora, aspira a revelar el sentit i la importància pedagògics de l'esperança en el context de la pràctica educativa quotidiana. A aquest efecte s'adopta la metodologia fenomenològico-hermenèutica de Max van Manen. Així, s'han adoptat mètodes de recollida de l'experiència (de naturalesa més descriptiva) i mètodes per a l'anàlisi-reflexió de l'experiència (de naturalesa més interpretativa). Bàsicament, l'experiència s'ha recopilat mitjançant descripcions d'experiència viscuda (DEVs) ofertes per un grup d'educadors (mestres, professors d'institut i universitat, orientadors i mares de família). Aquestes descripcions han estat aprofundides i reeditades mitjançant entrevistes conversacionals. Altres fonts de material experiencial han estat les descripcions personals, algunes escenes d'una pel·lícula i fragments de material literari. Al material experiencial se li han aplicat mètodes propis d'anàlisi: l'anàlisi temàtica i els mètodes de la reducció (eidètica, fenomenològica, hermenèutica, etc.). Com a fruit daquest treball reflexiu shan obtingut un conjunt de significats o estructures essencials del fenomen. Aquests significats constitueixen un text fenomenològic on es descriu i s'interpreta de manera evocativa la naturalesa i el sentit de l'esperança pedagògica. El procés complet de recerca es basa en un conjunt de suposats epistemològics inspirats en la fenomenologia i l'hermenèutica i allunyats de formes tradicionals de concebre la investigació educativa (tant des de perspectives quantitatives com qualitatives). En aquest sentit, per exemple, es concep la competència pedagògica com a capacitat reflexiva i com a tacte en la relació amb els educands, en comptes de considerar-la des de la perspectiva més usual i convencional. Aquesta investigació desentranya la naturalesa profunda de l'esperança com a condició essencial per educar. Aquesta pot ser experimentada en un moment concret i/o com a manera de ser de l'educador. En aquest darrer sentit, es desenvolupa des de l'esforç reflexiu d'actualització de conviccions pedagògiques-clau, com ara la capacitat que tenen els menors de canviar i superar-se ells mateixos; i, l'eficàcia de la influència que els educadors tenen sobre ells. Així mateix, l'esperança assumeix un autèntic compromís i afecte pels educands en sentit pedagògic. A més, s'incardina en la realitat educativa, complexa i difícil, desenvolupant una percepció alternativa de les persones o situacions, orientant-se cap al bé pedagògic dels educands. L'esperança integra una actitud d'obertura als infants i als joves per: oferir oportunitats educatives genuïnes; mantenir la paciència alhora que l'exigència; generar expectatives positives i mobilitzar-lo cap a una cerca de formes pedagògiques més adequades per respondre les seves necessitats. L'esperança, a més de ser una experiència inefable, en el cas dels professors la seva existència es limita al contacte directe amb els alumnes, deixa una empremta profunda en l'experiència i la mentalitat. La seva importància es revela als efectes que ha tingut i té sobre les vides escolars, acadèmiques i personals de molts. Un educador amb esperança descobreix el valor de laprenentatge i dels alumnes, ja que els ofereix la possibilitat dexpressar les seves potencialitats com a aprenents i com a persones. Alhora, obre portes per al treball educatiu, genera confiança en l'educand i en altres adults relacionats; i, fa possible transformacions profundes a les vides de molts nens i joves. |
|---|