La motivació del mestre i de l'alumne,des d la pedagogia agustiniana
La motivació és un dels elements per excel·lència de l’educació convertint-se en la ferramenta essencial per a aconseguir que l’alumne o el receptor aconseguisca comprendre el que escolta per a obtindre el tan gastat aprenentatge signifcatiu. Trobem nombroses defnicions que conclouen a dir que en la...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir |
| Repositorio: | RIUCV. Repositorio de la Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:riucv.ucv.es:20.500.12466/2377 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/20.500.12466/2377 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Motivació Pedagogia Mestres Alumnes Neuroeducació Motivación Pedagogía Maestros Alumnos Neuroeducación Motivation Pedagogy Teachers Students Neuroeducation 58 Pedagogía |
| Sumario: | La motivació és un dels elements per excel·lència de l’educació convertint-se en la ferramenta essencial per a aconseguir que l’alumne o el receptor aconseguisca comprendre el que escolta per a obtindre el tan gastat aprenentatge signifcatiu. Trobem nombroses defnicions que conclouen a dir que en la motivació infuïxen tant factors o variables personals com contextuals. Tractant-se, doncs, d’un element essencial en l’educació hem volgut tornar la nostra mirada als segles IV i V i, més concretament, al pedagog, teòleg, flòsof i mestre de retòrica Sant Agustí de Hipona. Els motius que ens han portat a fxar-nos en esta fgura és per la seua aportació al desenrotllament i a la fonamentació, que nombrosos investigadors defenen, al món occidental. Potser un dels aspectes menys coneguts de l’hiponense siga el de l’educació i, especialment, el de les qualitats que defnixen un bon mestre des de la pedagogia augustiniana. Hem pretés realitzar esta refexió completant i analitzant les propostes que apareixen en els escrits de les seues principals obres pedagògiques per a contrastar-les amb les valoracions més recents que es tenen sobre el terme motivació. Comprovarem que hi ha una gran connexió amb este concepte entre investigadors més recents, la incipient neuroeducació i la visió pedagògica agustinana de la seua època el que ens diu que els elements de l’educació ja es treballaven en els segles IV i V. |
|---|