'Que no ens toquin els bous'. Les festes taurines a les Terres de l'Ebre i el patrimoni dels ofesos
L'any 2018 es van celebrar 439 correbous a les Terres de l'Ebre, sis més que l'any anterior. Aquest auge resultava d'una legislació que protegia les festes amb toros tradicionals, però sobretot d'un sud ignorat i menystingut, que havia assolit un nou orgull identitari a part...
| Autores: | , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:dnet:ubarcelona__::0b198e395aee79f65a68e532d39f77f2 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/229053 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Corregudes de bous Espectacles populars Identitat col·lectiva Patrimoni cultural Terres de l'Ebre (Catalunya : Regió) Bullfights Pageants Group identity Cultural heritage Terres de l’Ebre Region (Catalonia) |
| Sumario: | L'any 2018 es van celebrar 439 correbous a les Terres de l'Ebre, sis més que l'any anterior. Aquest auge resultava d'una legislació que protegia les festes amb toros tradicionals, però sobretot d'un sud ignorat i menystingut, que havia assolit un nou orgull identitari a partir de les mobilitzacions contra el Pla Hidrològic Nacional. Una de les expressions d'aquesta vindicació va ser la proposta perquè els bous fossin reconeguts per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, una vindicació d'èxit improbable, ateses les dificultats d'aquestes festes per ser acceptades ni tan sols com a part de l'erari cultural autoritzat a Catalunya, un rebuig que es va traduir, el setembre de 2019, en la petició del Parlament de Catalunya que els correbous fossin definitivament suprimits. El reclam popular de l'homologació com a valor intangible d'una festa considerada com a intolerable contribueix a la discussió sobre què és i què no és inventariable com a patrimoni. |
|---|