Caracterització de la refracció perifèrica en infants
Diferents estudis han demostrat que el desenvolupament de l’error refractiu és un procés modificable, fins i tot un cop finalitzat el procés d’emmetropització. S’ha suggerit que quan es fa coincidir una imatge enfocada a la retina central, es provoca un desenfocament refractiu relatiu a la retina pe...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2099.1/19499 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2099.1/19499 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Eye Refractive errors Myopia Ulls -- Acomodació i refracció Miopia Àrees temàtiques de la UPC::Ciències de la visió::Optometria::Acomodació i refracció |
| Sumario: | Diferents estudis han demostrat que el desenvolupament de l’error refractiu és un procés modificable, fins i tot un cop finalitzat el procés d’emmetropització. S’ha suggerit que quan es fa coincidir una imatge enfocada a la retina central, es provoca un desenfocament refractiu relatiu a la retina perifèrica, el valor i signe del qual, depèn de la forma de l’ull, és a dir, en un ull miop, s’estarà induint una hipermetropia relativa perifèrica, i en un ull hipermetrop, s’estarà induint una miopia relativa perifèrica. L’objectiu d’aquest estudi ha estat la caracterització de la refracció perifèrica en funció de l’edat i de la influència de la refracció axial. Per a quest motiu s’han estudiat les variacions de la refracció perifèrica en infants de dos grups d’edat, 4 i 8 anys (N=75 i N=85, respectivament), mitjançant mesures de refracció axial i excèntriques (10º, 15º i 20º nasals) amb un autorefractòmetre de camp obert (Shin Nippon NVision_K5001). Els nostres resultats suggereixen que els infants de les mostres de 4 i 8 anys estudiades presenten miopia relativa perifèrica, la qual disminueix amb l’excentricitat pels dos grups d’edat, però de forma més ràpida i significativa als 8 anys. Per altra banda, l’error refractiu perifèric relatiu (ERPR) està correlacionat amb l’error refractiu axial, en la mostra de 4 anys, però no en la de 8 anys que presenta un rang més gran d’errors refractiu axial. Aquesta falta de correlació en la mostra de 8 anys d’edat suggereix que la forma del contorn del pol posterior està canviant, probablement evolucionant d’un ull amb forma oblata a un ull menys oblata. |
|---|