Caracterització del PowerRef II com a equip per a la mesura de les fluctuacions acomodatives de l'ull
La Miopia és un dels trastorns més comuns de l'ull humà i la seva prevalença està en augment. Segons la literatura, el sistema acomodatiu pot ser un possible causant de la progressió miòpica. Els objectius del treball han estat: fer una recerca bibliogràfica dels darrers deu anys sobre l’etiolo...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2014 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/89145 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2117/89145 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Myopia Eye--Accommodation and refraction Miopia Ulls -- Acomodació i refracció Àrees temàtiques de la UPC::Ciències de la visió::Optometria::Acomodació i refracció |
| Resumo: | La Miopia és un dels trastorns més comuns de l'ull humà i la seva prevalença està en augment. Segons la literatura, el sistema acomodatiu pot ser un possible causant de la progressió miòpica. Els objectius del treball han estat: fer una recerca bibliogràfica dels darrers deu anys sobre l’etiologia de la miopia, els factors de risc i els tractaments i realitzar un experiment per avaluar les capacitats de l’autorefractòmetre dinàmic Power-Ref II per a estudiar les fluctuacions de l’acomodació. S’han obtingut registres de 90 s de durada de 10 observadors emmetrops (19-28 anys) en quatre condicions experimentals: visió llunyana i propera, abans i després d’haver-los instil·lat un fàrmac cicloplègic. S’han calculat les amplituds de fluctuació corresponents a cada freqüència, mitjançant anàlisi de Fourier. Les amplituds calculades en les condicions experimentals on l’observador no està acomodant tenen valors diferents de zero, indicant una possible presència de fluctuacions en el registre no directament relacionades amb l’acomodació. La diferència mitjana entre les amplituds de prop i de lluny corresponents als registres sense cicloplègic és significativament més gran que la corresponent als registres amb cicloplègic. Aquest resultat dóna suport a la hipòtesi que la part de l’amplitud de fluctuació de la refracció deguda exclusivament a l’acomodació podria identificar-se amb la diferència entre l’amplitud obtinguda en visió propera i l’obtinguda en visió llunyana. |
|---|