Los juegos tradicionales infantiles en Canarias. Visión etnomotriz y educación de conductas motrices sostenibles
Les directrius oficials de la UNESCO (Pla Kazan, 2017), l'ONU (Agenda Cultural 2030) i del Govern de les Canàries (Castro, 2021), estableixen com a objectius de desenvolupament sostenible prioritaris, la salvaguarda i promoció dels jocs tradicionals (JDT) i dels valors que els acompanyen , cons...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/689150 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/689150 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Praxiologia motriu Conductes motrius Etnomotricitat Praxiología motriz Conductas motrices Etnomotricidad Motor praxiology Motor conduct Ethnomotricity Educació Física i Esportiva 373 |
| Sumario: | Les directrius oficials de la UNESCO (Pla Kazan, 2017), l'ONU (Agenda Cultural 2030) i del Govern de les Canàries (Castro, 2021), estableixen com a objectius de desenvolupament sostenible prioritaris, la salvaguarda i promoció dels jocs tradicionals (JDT) i dels valors que els acompanyen , considerats com a patrimoni cultural immaterial. Aquesta tesi doctoral es compon de dues parts: A la primera part es van revelar els trets distintius etnomotors dels JDT (lògica interna) i la seva relació amb la cultura local (lògica externa). Per això es va realitzar una investigació etnomotriu de 513 JDT identificats mitjançant l'anàlisi de contingut de 27 fonts de consulta escrites publicades des dels anys quaranta a les Illes Canàries. L'anàlisi de contingut es va enriquir mitjançant el tractament estadístic (anàlisi estadística descriptiva), juntament amb les croades, i els arbres de classificació i les àrees de freqüència. Aquest estudi va permetre identificar la riquesa educativa dels JDT a les canàries, caracteritzada per tres trets distintius etnomotors: una gran ludodiversitat d'experiències etnomotrius de naturalesa sociomotriu; la promoció d’aprenentatges sostenibles respecte a l'entorn material (natural i domèstic) i l'entorn social; i l'activació d'experiències ludomotrius intenses viscudes a temps present (Carpe Diem). A la segona part, es van mostrar els efectes d'una intervenció pedagògica etnomotriu mitjançant l'ús de jocs esportius tradicionals amb objectes (amb set accions realitzades dins i fora de l'escola), sobre el desenvolupament d'aprenentatges significatius sostenibles i de benestar emocional de l'alumnat de educació primària a les Illes Canàries. Hi van participar 226 estudiants (rang d'edat d'11 i 12 anys), 118 noies i 108 nois de 7 centres educatius d'educació primària del municipi de Telde a l'Illa de Gran Canària. Es va fer servir diversitat d'instruments per recollir informació per part de l'alumnat (redacció, qüestionari de benestar emocional GES), del col·lectiu docent (entrevistes semiestructurades) i de l'investigador (notes de camp, registre audiovisual). L'anàlisi de les dades va seguir un mètode mixt; les dades qualitatives es van analitzar mitjançant una anàlisi de contingut deductiu i inductiu. Les dades quantitatives es van analitzar mitjançant diferents estratègies estadístiques (estadística descriptiva, àrees de freqüència multidimensionals, taules creuades -associacions per parells de variables per a cadascuna de les variables i/o si escau fases etnomotrius per explorar diferències inter i intrafase-), i també els arbres de decisió per establir les variables predictives de l'aprenentatge significatiu i benestar emocional en cadascuna de les fases. Les troballes van mostrar que aquesta experiència va ser innovadora, portadora d'aprenentatges de desenvolupament sostenible significatius, transdisciplinars i contextualitzats a la cultura local en un ambient segur de benestar emocional. Es va constatar que el familiar és un agent educatiu clau per afavorir conductes etnomotrius contextualitzades. També es va reconèixer el paper clau de la intervenció de diferents agents educatius. A més a més, es va fer evident que el joc tradicional amb objectes és un talismà en aquest procés educatiu i que afavoreix la subjectivització de l’alumnat. Finalment, es va observar que confirmar l'adequació del projecte funciona com un termòmetre per donar testimoni de l'activació d'aprenentatges significatius sostenibles i de benestar emocional a l'alumnat. |
|---|