Jocs esportius en el context de la Guerra Civil Espanyola: perspectiva etnomotriu
La present tesi estudia les pràctiques ludomotrius (jocs i situacions lúdiques sense regles) en context específic del Pla de Lleida en el període de conflicte bèl·lic de la Guerra Civil Espanyola en el període de 1936-1939. Es va fer ús dels fonaments de la praxiologia motriu per estudiar i interpre...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/458559 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/458559 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Joc esportiu Etnomotricitat Praxiologia motriu Juego deportivo Etnomotricidad Praxiologia motriz Sport Game Etnomotricity Motor Praxiology Educació Física i Esportiva 79 |
| Sumario: | La present tesi estudia les pràctiques ludomotrius (jocs i situacions lúdiques sense regles) en context específic del Pla de Lleida en el període de conflicte bèl·lic de la Guerra Civil Espanyola en el període de 1936-1939. Es va fer ús dels fonaments de la praxiologia motriu per estudiar i interpretar des d’una perspectiva etnomotriu, els trets distintius de les propietats internes dels jocs (lògica interna) i la seva relació amb la cultura local (lògica externa). Es van entrevistar 20 informants i consultar fonts escrites. Es van obtenir 102 pràctiques ludomotrius (50 quasi jocs i 52 jocs); de caire bèl·lic (49) i no bèl·lic (53). Es va realitzar una anàlisi de contingut de les unitats de significat corresponents a la lògica interna i externa d’aquestes pràctiques ludomotrius. Com a conclusions més rellevants destacar que la cultura ludomotriu estudiada permetia als protagonistes: a) esdevenir artesans de les seves pròpies regles; b) realitzar experiències motrius en un entorn material i també social; c) fer ús d’objectes de joc procedent del medi, per conèixer l’entorn quotidià; d) l’autonomia lúdica doncs predominen els objectius individuals en els jocs; e) utilitzar espais propers, absents d’imprevistos; Carpe Diem, gaudir aquí i ara al realitzar jocs en un temps present, sense seguir un calendari establert. En definitiva es constata que les pràctiques ludomotrius estudiades es comporten com un mirall de gran interès per comprendre com era la societat lleidatana en el context estudiat. |
|---|