Ecocardiografia Doppler en la valoració del foramen oval permeable. Implicacions terapèutiques
El foramen oval permeable (FOP) està present en el 30% de la població. Hi ha discrepàncies entre les tècniques diagnòstiques: el Doppler transcranial (DTC), l'ecocardiografia transesofàgica (ETE) i l'ecocardiografia transtoràcica (ETT). L'interès fonamental per estudiar la persistènci...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2005 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/4477 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0524106-165058 http://hdl.handle.net/10803/4477 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Foramen oval Ecocardiografía Accidente vascular cerebral criptogénico Ciències de la Salut 616.8 |
| Sumario: | El foramen oval permeable (FOP) està present en el 30% de la població. Hi ha discrepàncies entre les tècniques diagnòstiques: el Doppler transcranial (DTC), l'ecocardiografia transesofàgica (ETE) i l'ecocardiografia transtoràcica (ETT). L'interès fonamental per estudiar la persistència de FOP resideix en que pot ser la causa d'embòlia paradoxal. L'AVC criptogènic s'ha associat a la presència de FOP. La definició de les característiques morfològiques del FOP que poden implicar més risc de recurrència és fonamental per tal de dissenyar una estratègia de tractament adequada. <br/>Motiu del estudi i objectius: 1) Discrepàncies entre DTC i ETE. Estudi de discrepàncies i elaboració de l'estratègia diagnòstica. 2)Valorar la relació entre FOP i AVC-criptogènic. Determinació del tractament. segons les dades estudiades.<br/>Disseny de l'estudi: Es va dividir en 2 fases: Fase I: Anàlisi de concordança entre tècniques.. Fase II: Relació entre el FOP i l'AVC-criptogènic.<br/>Pacients i mètodes: 134 pacients amb sospita d'AVC criptogènic varen ser inclosos a la Fase I dels quals el diagnòstic final va ser: 28 AIT, 91 AVC i 15 migranya, d'edats 46,4±14,2. En 21 pacients d'aquest grup es van valorar els canvis de variables fisiològiques durant la sedació del ETE. A la Fase II es van incloure els 119 pacients diagnosticats d'AVC criptogènic (28 AIT, 91 AVC). Per tal d'establir la incidència de FOP a la població normal es va fer un estudi en un "grup control" per ETT en 65 pacients sense patologia embòlica ni cardíaca. A tots els pacients s'els va practicar DTC, ETT i ETE simultàniament i es va donar com a positiu el diagnòstic en el que dues tècniques concordaven. El seguiment i tractament va ser realitzat pel neuròleg.<br/>Resultats: FASE I: Es va diagnosticar de FOP a 93 (93/134: 69%) 17 van mostrar discordança entre tècniques :4 entre el DTC i l'ETT/ETE i 13 entre l'ETE i l'ETT/DTC El DTC va fer 3 falsos negatius en curtcircuits lleugers i un fals positiu en un pacient amb una fístula pulmonar. L'ETE va fer 13 falsos negatius que van ser diagnosticats de FOP per ETT/DTC i no ho van ser per ETE: el curtcircuit va ser lleuger en 11, moderat en 1 i sever en 1. La sensibilitat del DTC, ETT i ETE va ser del 97, 100 i 86% respectivament i l'especificitat del 98, 100 i 100%. L' ASI s'associava a majors diàmetres i curtcircuit més important (p<0,0001). Durant l'ETE va disminuir la TA sistòlica i la saturació d'oxigen i va augmentar la freqüència cardíaca (p<0,0001). <br/>FASE II: El grup control va mostrar un 23% de FOP aïllat i un 5% de FOP amb ASI. El grup sense FOP mostrava més arteriosclerosi aòrtica significativa que el grup amb FOP (p<0,0001), i el grup amb FOP s'associava amb més ASI (p<0,0001). El grup amb FOP aïllat tenia més factors de risc, més aterosclerosi significativa i curtcircuits més petits. <br/>L'associació entre FOP aïllat i AVC-criptogènic mostrava una Odds Ratio 0,97 (0,47-2,00) i que l'associació FOP amb ASI i AVC-criptogènic era de 17,75 (5,27-59,76)<br/>El 16% dels pacients tenien alteracions a la trombofilia. Hi va haver 9 recurrències i no es trobaren diferències significatives entre la antiagregació i l'anticoagulació encara que hi havia una clara tendència a demostrar-se la anticoagulació com la millor estratègia en casos amb factors de risc alt. Els 13 pacients amb dispositiu no van recorre.<br/>Conclusions: L'ETT amb imatge harmònica i contrast és la tècnica de referència en el diagnòstic del FOP. L'ETE pot realitzar falsos negatius sobretot en pacients sedats. <br/>La freqüència de FOP en l'AVC-criptogènic és de 69%, amb curtcircuit important en el 66%, i associat a ASI en el 62%. L'aterosclerosi aòrtica i els factors de risc cardiovasculars són més freqüents en els AVC criptogènics sense FOP. La recurrència de AVC és del 3,7% anual i és més freqüent en el grup amb FOP i ASI no anticoagulats.<br/>L'estratificació de risc de recurrència de l'embòlia paradoxal és fonamental per una correcta indicació terapèutica. En situacions de risc baix pot ser suficient l'antiagregació, en situacions de risc entremig amb curtcircuit més que lleuger s'hauria de plantejar l'anticoagulació i en situació de risc alt amb curtcircuit important, amb ASI o noves recurrències estaria obligada l'anicoagulació. A falta de més evidències, el tancament percutani només estaria indicat en els casos amb alt risc de recurrència que no tolerin l'anticoagulació. |
|---|