| Sumario: | Resultats psicosocials a llarg termini en la població de persones amb lesió medul·lar que viuen a la comunitat. Tesi doctoral 2017. Departament de Neuropsicologia, Institut Guttmann, Badalona (Barcelona), Espanya. L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser determinar en quina mesura les variables relacionades amb la lesió, les característiques sociodemogràfiques o els aspectes psicosocials tenen capacitat predictiva del procés d'adaptació en els individus amb lesió medul·lar que viuen a la comunitat. Un objectiu secundari d'aquesta tesi va ser adaptar i validar a l'Espanyol dos qüestionaris específics per a individus amb lesió medul·lar per avaluar el dolor i les estratègies d'afrontament respectivament. Aquesta tesi es divideix en tres estudis separats: I. Avaluació psicomètrica de la versió Espanyola de l'Inventari Multidimensional del Dolor per la Lesió Medul·lar (MPISCI). II. Adaptació i validació de la versió en Espanyol del Qüestionari d'Estratègies d'Afrontament relacionades amb la Lesió Medul·lar (SCL CSQ-S). III. Depressió en individus amb lesió medul·lar traumàtica i no traumàtica que viuen a la comunitat. Els participants dels estudis I, II i III van ser individus amb lesió medul·lar (LM) que viuen a la comunitat i van assistir a la valoració integral periòdica a l'hospital. L'estudi I va comprendre a 126 individus amb LM i dolor crònic i va demostrar que la versió en espanyol de l'Inventari Multidimensional del Dolor per a la LM (MPI-SCI-S) és una mesura fiable i vàlida. Les seves subescales van mostrar una capacitat de predicció sobre la percepció subjectiva de benestar. En l'estudi II es van incloure 511 subjectes amb LM i els resultats van verificar la robustesa de l'estructura de la versió espanyola del Qüestionari d'Estratègies d'Afrontament relacionades amb la LM i les estratègies d'afrontament van contribuir a la predicció de resultats relacionats amb l'adaptació a la discapacitat com la qualitat de vida o la participació social entre d'altres. En l'estudi III es va incloure un total de 831 individus amb LM traumàtica o LM no traumàtica i es va observar una major prevalença de probable trastorn depressiu major en individus amb LM no traumàtica. Els resultats van demostrar que els factors de risc entre les dues etiologies no van diferir molt. El sexe femení, el dolor crònic, i els nivells més baixos de / dificultats en la participació es van associar amb la presència de probable trastorn depressiu major. Aquesta tesi conclou que el dolor crònic està relacionat amb el malestar psicològic i pot ser un factor de risc per a l'adaptació a la discapacitat en la població d'individus amb LM. A més, aporta major reconeixement de l'efecte positiu de factors psicològics com les estratègies d'afrontament durant l'adaptació a les discapacitats físiques. Diversos aspectes demogràfics i relacionats amb la lesió que poden coexistir amb més freqüència entre els individus amb LM no traumàtica semblen indicar una major vulnerabilitat emocional i una major dificultat per adaptar-se a la discapacitat. El sexe femení, el dolor crònic, les barreres ambientals a la participació, la baixa mobilitat, la baixa ocupació i la dificultat per integrar-se socialment haurien d'alertar als clínics sobre un major risc de resultats negatius a llarg termini com pot ser la depressió. Finalment, els resultats d'aquesta tesi remarquen la necessitat d'una major conscienciació i implementació dels objectius de tractament dirigits a capacitar les persones amb LM i facilitar la seva reinserció a la comunitat.
|
|---|
