L'ambaixada a Fes d'Antoni Queixal i Ramon Conesa (1413-1414)

Al llarg dels quatre anys que estigué al front de la Corona d'Aragó, Ferran I, en qualitat de regent de Castella i en nom del seu nebot, Joan II, ana renovant, sense solució de continuitat, les treves amb Granada que havia signat el 1410 després de la campanya victoriosa d'Antequera i que...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Salicrú Lluch, Roser
Tipo de recurso: artículo
Fecha de publicación:1998
País:España
Institución:Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Repositorio:DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
OAI Identifier:oai:digital.csic.es:10261/50638
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10261/50638
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Història medieval
Fes
Antoni Queixal
Ramon Conesa
Segle XV
id ES_e226065ad173a2bc625dfd7c85c0015e
oai_identifier_str oai:digital.csic.es:10261/50638
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
spelling L'ambaixada a Fes d'Antoni Queixal i Ramon Conesa (1413-1414)Salicrú Lluch, RoserHistòria medievalFesAntoni QueixalRamon ConesaSegle XVAl llarg dels quatre anys que estigué al front de la Corona d'Aragó, Ferran I, en qualitat de regent de Castella i en nom del seu nebot, Joan II, ana renovant, sense solució de continuitat, les treves amb Granada que havia signat el 1410 després de la campanya victoriosa d'Antequera i que li serviren per poder dedicar tota la seva atenció a la lluita per la Corona que, el juny de 1412, els comprornissaris de Casp li assignaren. Les seves treves amb Granada, pero, editades per Arribas Palau, foren, tot i que es feren extensives a la Corona d'Aragó, treves castellanogranadines, és a dir, treves que, tanr formalment corn pel seu contingut, seguien el model de les treves signades des d'ancic entre Castella i Granada i no pas de les de tradició catalanoaragonesa i una de les característiques de les quals era la d'incorporar també, habirualment, el sultanat benimerí o marínida de Fes, de tal manera que, en paraules de Ladero, es por dir que a la primeria del quatre-cents la inclusió de Fes a les treves castellanes era una tradició que, en realitat, no tenia importància. Malgrat la brevetat del seu regnat, les relacions políticodiplomitiques de Ferran d'Antequera amb el sultanat marínida de Fes, com a monarca catalanoaraganés però, a la vegada, com a regent de Castella, són d'una intensitat i qualitat incomparable, almenys en relació amb les que hi mantingué després el seu fill, Alfons el Magnànim. Si bé pel que fa a Granada Arribas Palau només s'ocupa, pricticament, de donar a conèixer una part de la documentació referent a la signatura de les treves i algunes de les reclamacions cursades per Yusuf III, en allò que toca al regne de Fes, en canvi, per mitjà de diversos articles on va publicar una norantena de documents, l'autor va exhaurir una bona part de les notícies que contenen les fonts de cancelleria catalanoaragonesa. Algunes, tanmateix, quedaren al marge dels seus estudis i, d'aquestes, una majoria fan referencia a l'ambaixada a Fes procagonitzada per Anconi Queixal i Ramon de Conesa, que és probablement, com veurem tot seguit, no només la més ben documentada i llarga del regnat de Ferran d'Antequera, sinó també, fins i tot, segurament del del seu fill, Alfons el Magnànim. Dels resultats directes de l'ambaixada en sabem ben poca cosa, però les dades que hi fan referència, en canvi, ens aporten nombroses informacions no només del seu desenvolupament sinó sobretor de la situació interna del sultanat i de diversos afers col·laterals de que hagueren de fer-se càrrec els seus protagonistes que ens donen a conèixer diversos aspectes de la presència militar i mercantil castellana i catalanoaragonesa a Fes a l'inici del segle XV.Peer reviewedUniversidad de Barcelona201220121998info:eu-repo/semantics/articlehttp://purl.org/coar/resource_type/c_6501http://hdl.handle.net/10261/50638reponame:DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSICinstname:Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Catalánhttp://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/193983/288144info:eu-repo/semantics/openAccessoai:digital.csic.es:10261/506382026-05-22T06:33:51Z
dc.title.none.fl_str_mv L'ambaixada a Fes d'Antoni Queixal i Ramon Conesa (1413-1414)
title L'ambaixada a Fes d'Antoni Queixal i Ramon Conesa (1413-1414)
spellingShingle L'ambaixada a Fes d'Antoni Queixal i Ramon Conesa (1413-1414)
Salicrú Lluch, Roser
Història medieval
Fes
Antoni Queixal
Ramon Conesa
Segle XV
title_short L'ambaixada a Fes d'Antoni Queixal i Ramon Conesa (1413-1414)
title_full L'ambaixada a Fes d'Antoni Queixal i Ramon Conesa (1413-1414)
title_fullStr L'ambaixada a Fes d'Antoni Queixal i Ramon Conesa (1413-1414)
title_full_unstemmed L'ambaixada a Fes d'Antoni Queixal i Ramon Conesa (1413-1414)
title_sort L'ambaixada a Fes d'Antoni Queixal i Ramon Conesa (1413-1414)
dc.creator.none.fl_str_mv Salicrú Lluch, Roser
author Salicrú Lluch, Roser
author_facet Salicrú Lluch, Roser
author_role author
dc.subject.none.fl_str_mv Història medieval
Fes
Antoni Queixal
Ramon Conesa
Segle XV
topic Història medieval
Fes
Antoni Queixal
Ramon Conesa
Segle XV
description Al llarg dels quatre anys que estigué al front de la Corona d'Aragó, Ferran I, en qualitat de regent de Castella i en nom del seu nebot, Joan II, ana renovant, sense solució de continuitat, les treves amb Granada que havia signat el 1410 després de la campanya victoriosa d'Antequera i que li serviren per poder dedicar tota la seva atenció a la lluita per la Corona que, el juny de 1412, els comprornissaris de Casp li assignaren. Les seves treves amb Granada, pero, editades per Arribas Palau, foren, tot i que es feren extensives a la Corona d'Aragó, treves castellanogranadines, és a dir, treves que, tanr formalment corn pel seu contingut, seguien el model de les treves signades des d'ancic entre Castella i Granada i no pas de les de tradició catalanoaragonesa i una de les característiques de les quals era la d'incorporar també, habirualment, el sultanat benimerí o marínida de Fes, de tal manera que, en paraules de Ladero, es por dir que a la primeria del quatre-cents la inclusió de Fes a les treves castellanes era una tradició que, en realitat, no tenia importància. Malgrat la brevetat del seu regnat, les relacions políticodiplomitiques de Ferran d'Antequera amb el sultanat marínida de Fes, com a monarca catalanoaraganés però, a la vegada, com a regent de Castella, són d'una intensitat i qualitat incomparable, almenys en relació amb les que hi mantingué després el seu fill, Alfons el Magnànim. Si bé pel que fa a Granada Arribas Palau només s'ocupa, pricticament, de donar a conèixer una part de la documentació referent a la signatura de les treves i algunes de les reclamacions cursades per Yusuf III, en allò que toca al regne de Fes, en canvi, per mitjà de diversos articles on va publicar una norantena de documents, l'autor va exhaurir una bona part de les notícies que contenen les fonts de cancelleria catalanoaragonesa. Algunes, tanmateix, quedaren al marge dels seus estudis i, d'aquestes, una majoria fan referencia a l'ambaixada a Fes procagonitzada per Anconi Queixal i Ramon de Conesa, que és probablement, com veurem tot seguit, no només la més ben documentada i llarga del regnat de Ferran d'Antequera, sinó també, fins i tot, segurament del del seu fill, Alfons el Magnànim. Dels resultats directes de l'ambaixada en sabem ben poca cosa, però les dades que hi fan referència, en canvi, ens aporten nombroses informacions no només del seu desenvolupament sinó sobretor de la situació interna del sultanat i de diversos afers col·laterals de que hagueren de fer-se càrrec els seus protagonistes que ens donen a conèixer diversos aspectes de la presència militar i mercantil castellana i catalanoaragonesa a Fes a l'inici del segle XV.
publishDate 1998
dc.date.none.fl_str_mv 1998
2012
2012
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/article
http://purl.org/coar/resource_type/c_6501
format article
dc.identifier.none.fl_str_mv http://hdl.handle.net/10261/50638
url http://hdl.handle.net/10261/50638
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.relation.none.fl_str_mv http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/193983/288144
dc.rights.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/openAccess
eu_rights_str_mv openAccess
dc.publisher.none.fl_str_mv Universidad de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universidad de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv reponame:DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
instname:Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
instname_str Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
reponame_str DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
collection DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869422359101833216
score 15,812429

Similares en LA Referencia