Perfil i evolució de pacients d'edat avançada amb malalties cròniques ingressats en una unitat de subaguts
IntroduccióLes unitats de subaguts (US) van ser creades amb l'objectiu de procurar una atenció integrada i menys tecnològica a persones d'edat avançada, fràgils i/o pluripatològiques, en moments de malaltia aguda o descompensacions, evitant ingressos a hospitals d'aguts i ajudant a de...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:220876 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/220876 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Malalties cròniques Deliri Persones grans Comorbiditat |
| Sumario: | IntroduccióLes unitats de subaguts (US) van ser creades amb l'objectiu de procurar una atenció integrada i menys tecnològica a persones d'edat avançada, fràgils i/o pluripatològiques, en moments de malaltia aguda o descompensacions, evitant ingressos a hospitals d'aguts i ajudant a descongestionar les urgències. Una de les greus complicacions en l'evolució clínica dels pacients subaguts és el delírium, no només per l'alta incidència, sinó també pel fort impacte negatiu.MetodologiaEstudi de cohort prospectiu d'observació de pacients consecutius ingressats a la US del Parc Sanitari Pere Virgili, entre 2012 i 2016. Es realitza una valoració geriàtrica integral (VGI) a tots els pacients, registrant resultats clínics i funcionals a l'alta hospitalària, i reingrés a 30 dies post-alta. La primera part del treball se centra en l'estudi del perfil i resultats dels pacients ingressats a la US; la segona part analitza l'impacte del delírium (prevalença, subtipus motors, mortalitat, pèrdua funcional i resultats associats) sobre aquests pacients. Al final de la segona part s'incorpora un sub-estudi d'una cohort multi-cèntrica internacional, realitzat fora de l'àmbit de subaguts, que té com a objectiu millorar el diagnòstic de delírium en pacients amb demència. ResultatsEntre 2012 i 2016 van ingressar 1477 pacients (edat mitjana =85,6 anys, 62,6% dones). 89,6% van ingressar directament des dels serveis d'urgències hospitalàries. La VGI mostra una dependència funcional moderada (Barthel previ =57,8), alta comorbiditat (Charlson=2,7), alta prevalença de diabetis mellitus (33,1%), demència (41,6%) i polifarmàcia (8,5 fàrmacs/pacient). Després de 10 dies d'estada mitjana, el 75% de pacients retorna al domicili habitual, el 13,1% precisa ingrés a convalescència o llarga estada, el 3,9% és ingressat a l'hospital d'aguts i el 6,9% és èxitus. 16,4% reingressen durant els 30 dies post-alta. Tot i la major complexitat dels Pacients Crònics Complexos o amb Malaltia Crònica Avançada (PCC/MACA), els resultats durant l'ingrés són similars a pacients amb menor complexitat. En canvi, als 30 dies post-alta, presenten major mortalitat (15,4% vs 8%; p=0,010) i reingressos (18,7% vs 10,5%; p=0,014). De cara a optimitzar la selecció de pacients tributaris d'ingrés a la US, puntuacions altes en l'escala ISAR prediuen pitjors resultats a l'alta hospitalària (AUC=0.65). La prevalença de delírium va ser del 38,7%, augmentant fins al 65,1% entre pacients amb demència. Desenvolupar delírium va comportar major mortalitat, menor retorn al domicili habitual i pitjor resultat funcional, conseqüència també observada en el delírium superposat a demència (DSD). El delírium hiperactiu va ser el més freqüent (40,6%), seguit del mixt (31%) i hipoactiu (25,9%). El subtipus hipoactiu, més freqüent entre els més vulnerables, es va associar a pitjors resultats clínics i funcionals. En el sub-estudi realitzat fora de l'àmbit de subaguts, la valoració d'aspectes motors mitjançant l'escala Hierarchical Assessment of Balance and Mobility pot ajudar a millorar el diagnòstic del DSD.ConclusionsEls pacients que ingressen a la US conformen una població molt envellida, amb important comorbiditat, alta prevalença de demència i dependència funcional moderada. Tot i la alta complexitat que suposa l'abordatge d'aquestes persones, a l'alta s'aconsegueix que retornin al seu domicili habitual més del 75%. Per altra banda, la alta prevalença de delírium en aquests pacients (39%) ha permès determinar un alt impacte negatiu del delírium no només a nivell de resultats assistencials (augment de mortalitat, menor retorn al domicili), sinó també en l'evolució funcional. Com a conclusió global, els resultats indiquen que les US són un recurs útil en l'abordatge d'aquests pacients i proporcionen una atenció sanitària adequada, que podria millorar amb la implementació de plans estratègics i proactius de prevenció del delírium. |
|---|