Mesures socials i legislatives per a reduir la discapacitat: història i compte enrere
[cat] L’any 2016 l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (Consell de Mallorca) ha redactat una normativa reguladora dels requisits d’autorització i acreditació dels serveis socials per a persones amb discapacitat de Mallorca. Aquesta normativa és innovadora perquè promou els nous mode...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | anuariEnvelliment:2016_anuari_envelliment_p227 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/anuariEnvelliment/index/assoc/2016_anu/ari_enve/lliment_/p227.dir/2016_anuari_envelliment_p227.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/anuariEnvelliment/document/2016_anuari_envelliment_p227 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | People with disabilities People with disabilities Legal status, laws, etc. |
| Sumario: | [cat] L’any 2016 l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (Consell de Mallorca) ha redactat una normativa reguladora dels requisits d’autorització i acreditació dels serveis socials per a persones amb discapacitat de Mallorca. Aquesta normativa és innovadora perquè promou els nous models d’atenció des de quatre pilars: valor per a les persones, flexibilitat del sistema de serveis, simplicitat del model d’atenció i un alt nivell d’exigència. Una normativa que alinea el futur amb un camí d’avanços i innovacions de més de 40 anys d’història en els serveis per a persones amb discapacitat a Mallorca. Durant aquest temps hem passat de no tenir serveis, al desenvolupament de models d’atenció pioners a nivell de l’estat, com per exemple, el treball amb suport (1992). No obstant, el grau de cobertura de les necessitats no és similar en tots els perfils de discapacitat; el sistema de serveis no està adaptat als itineraris vitals; no s’ha apostat suficientment per la promoció de l’autonomia ni per les connexions amb la comunitat. Així que, des d’un marc de drets, l’Administració assumeix aquest repte per situar les necessitats derivades d’una discapacitat al quilòmetre zero de cada persona, impulsant l’aprenentatge i la innovació, per avançar del benestar social al talent social: benestar personal, augment de possibilitats i vinculació social. Des d’una construcció de confiança que implica tota la ciutadania. |
|---|