Diversitat, globalització i desigualtat

L'estudi situat i comparatiu de la implementació de dos programes d'educació lingüística a Catalunya durant els darrers 15 anys en dos instituts de secundària localitzats en àrees de classe treballadora ens ha permès presentar els principals reptes que la comunitat educativa en general, p...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Patiño-Santos, Adriana, Codó, Eva|||0000-0002-0884-6807
Tipo de recurso: artículo
Fecha de publicación:2021
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:292061
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/292061
https://dx.doi.org/urn:doi:10.2436/rld.i75.2021.3586
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Diversitat
Plurilingüisme
Acollida lingüística
Política lingüística
AICLE
Diversity
Multilingualism
Language reception
Language policy
CLIL
Descripción
Sumario:L'estudi situat i comparatiu de la implementació de dos programes d'educació lingüística a Catalunya durant els darrers 15 anys en dos instituts de secundària localitzats en àrees de classe treballadora ens ha permès presentar els principals reptes que la comunitat educativa en general, però principalment els docents -com a encarregats de l'execució d'aquestes polítiques-, han hagut de gestionar. Aquest article s'inspira en la teoria d'Erickson1 (1987) sobre la confiança (trust) i la legitimitat (legitimacy) en l'educació per donar compte de les complexitats de la implementació d'aquests programes en termes d'èxit o fracàs escolar. Tant les aules d'acollida del programa LIC, orientades a la inclusió de l'alumnat d'origen immigrat al sistema educatiu català, com el programa GEP, dissenyat per satisfer les aspiracions de famílies que veuen en l'anglès millors possibilitats d'accés social per als seus fills, demanen condicions emocionals i materials que comporten conseqüències. Els docents que participen en aquests programes han de construir una retòrica que convenci companys, alumnat i famílies que el que fan és per al benestar de tots, inclosos els mateixos centres que veuen com la seva imatge social guanya o es devalua segons la situació.