Algunes qüestions lingüístiques a comentar en la redacció comparada de les versions castellana i catalana de la llei 8/2022, de 11 de novembre, de successió voluntaria paccionada o contractual de les Illes Balears

[cat] És obvi que cada llengua pot optar per formes verbals diferents per designar les accions que la llei permet o obliga a fer a la persona a la qual es refereix en un text legal. I el mateix cal dir quan pretén definir les característiques de què s'haurà de revestir la pers...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Quintana Petrus, Josep Maria
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:Universidad de las Islas Baleares
Repositorio:Biblioteca Digital de les Illes Balears
OAI Identifier:boletinJurisprudencia:Bajlib_2024_t023_248
Acceso en línea:http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/boletinJurisprudencia/index/assoc/Bajlib_2/024_t023/_248.dir/Bajlib_2024_t023_248.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/boletinJurisprudencia/document/Bajlib_2024_t023_248
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Civil law -- Spain -- Balearic Islands
Inheritance and succession -- Spain -- Balearic Islands
Law
Descripción
Sumario:[cat] És obvi que cada llengua pot optar per formes verbals diferents per designar les accions que la llei permet o obliga a fer a la persona a la qual es refereix en un text legal. I el mateix cal dir quan pretén definir les característiques de què s'haurà de revestir la persona o persones que han de dur a terme una determinada acció. És, doncs, molt provable que no només una fórmula sigui la correcta, però sembla raonable que el legislador mostri una certa coherència al llarg del text. Com veurem, a la llei que ens ocupa, el legislador ha optat pel temps verbal futur imperfecte per designar l'acció que pot dur a terme el subjecte a què es refereix, mentre que fa ús del verb haver seguit d'infinitiu per indicar la necessitat de dur a terme una determinada acció, encara que sovint empra també el verb en futur o altres formes com tener que seguit d'infinitiu" . Contràriament, en la versió catalana, el legislador ha optat pel present d'indicatiu en el primer cas i, normalment, pel verb haver seguit d’infinitiu en el segon.