Pere García de Benavarri y el retablo mayor del convento de San Francisco de Barbastro
L'estudi que avui presentem aporta novetats a l'entorn de l'etapa primerenca del pintor Pere Garcia de Benavarri (doc. 1445-1485), bàsicament, la confirmació definitiva del seu aprenentatge a Saragossa al taller de Blasco de Grañén (doc. 1422-1459), i l'atribució d'una sèrie...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2003 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/69549 |
| Acceso en línea: | https://doi.org/10.5565/rev/locus.122 http://hdl.handle.net/10459.1/69549 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Arte medieval Pintura gótica Lleida Barbastro. Medieval Art Gothic Painting |
| Sumario: | L'estudi que avui presentem aporta novetats a l'entorn de l'etapa primerenca del pintor Pere Garcia de Benavarri (doc. 1445-1485), bàsicament, la confirmació definitiva del seu aprenentatge a Saragossa al taller de Blasco de Grañén (doc. 1422-1459), i l'atribució d'una sèrie d'obres fins ara relacionades amb mestres diversos, entre ells el Mestre de Riglos. La personalitat del darrer fou creada per Gudiol Ricart, tot teixint un entramat de realitzacions que no es caracteritza, precisament, per la seva homogeneïtat. Així, demostrem com el retaule de Riglos, que dóna nom al mestre, fou en realitat un projecte executat per Blasco de Grañén i el seu taller, amb una evident intervenció de Pere Garcia al Calvari (National Gallery, Londres), la qual cosa ens porta a reivindicar la inexistència real de l'anònim en qüestió. |
|---|