Pere García de Benavarri y el retablo mayor del convento de San Francisco de Barbastro
L'estudi que avui presentem aporta novetats a l'entorn de l'etapa primerenca del pintor Pere Garcia de Benavarri (doc. 1445-1485), bàsicament, la confirmació definitiva del seu aprenentatge a Saragossa al taller de Blasco de Grañén (doc. 1422-1459), i l'atribució d'una sèrie...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2003 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat de Lleida (UdL) |
| Repositorio: | Repositori Obert UdL |
| OAI Identifier: | oai:repositori.udl.cat:10459.1/69549 |
| Acesso em linha: | https://doi.org/10.5565/rev/locus.122 http://hdl.handle.net/10459.1/69549 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Arte medieval Pintura gótica Lleida Barbastro. Medieval Art Gothic Painting |
| Resumo: | L'estudi que avui presentem aporta novetats a l'entorn de l'etapa primerenca del pintor Pere Garcia de Benavarri (doc. 1445-1485), bàsicament, la confirmació definitiva del seu aprenentatge a Saragossa al taller de Blasco de Grañén (doc. 1422-1459), i l'atribució d'una sèrie d'obres fins ara relacionades amb mestres diversos, entre ells el Mestre de Riglos. La personalitat del darrer fou creada per Gudiol Ricart, tot teixint un entramat de realitzacions que no es caracteritza, precisament, per la seva homogeneïtat. Així, demostrem com el retaule de Riglos, que dóna nom al mestre, fou en realitat un projecte executat per Blasco de Grañén i el seu taller, amb una evident intervenció de Pere Garcia al Calvari (National Gallery, Londres), la qual cosa ens porta a reivindicar la inexistència real de l'anònim en qüestió. |
|---|