Paper del sistema GAS6-TAM en el remodelat ventricular post infart agut de miocardi
La reparació cardíaca postinfart agut de miocardi és un procés actiu on la inflamació i la esferocitosi de cèl·lules apoptòtiques són factors clau. La inflamació és molt variable entre individus i una resposta excessiva pot tenir conseqüències catastròfiques a nivell tissular. El sistema proteínic d...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/663844 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/663844 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Infart de miocardi Infarto de miocardio Myocardial infarction Ciències de la Salut 616.1 |
| Sumario: | La reparació cardíaca postinfart agut de miocardi és un procés actiu on la inflamació i la esferocitosi de cèl·lules apoptòtiques són factors clau. La inflamació és molt variable entre individus i una resposta excessiva pot tenir conseqüències catastròfiques a nivell tissular. El sistema proteínic de lligam-receptor GAS6-TAM intervé en la modulació de la resposta inflamatòria i la esferocitosi, i s´ha relacionat amb la fibrosi en diverses patologies. En aquest treball es mesuren els nivells plasmàtics de GAS6 i del receptor AXL (forma part dels receptors TAM) en la fase aguda i als 6 mesos, en 227 pacients amb infart amb elevació del segment ST sotmesos a angioplàstia primària, i es comparen amb una població control. S´avalua la relació entre aquests marcadors i la presència d´insuficiència cardíaca, remodelat ventricular i fibrosi miocàrdica remota, mesurada mitjançant el càlcul del volum extracel·lular (VEC) per ressonància magnètica en la fase aguda i als 6 mesos. Hem detectat un augment progressiu dels valors de sAXL (part soluble de AXL) des de la fase aguda fins als 6 mesos postinfart, fet que suggereix una activació del sistema GAS6-TAM en el moment de l´infart agut, que es manté durant tot el procés de cicatrització. A més, aquest augment en els nivells de sAXL és més pronunciat en pacients que presenten insuficiència cardíaca, sense que hi hagi correlació amb els nivells de pèptid natriurètic atrial, marcadors de necrosi miocàrdica ni els paràmetres de disfunció ventricular esquerra. Els valors de sAXL són més alts en els pacients que desenvolupen remodelat ventricular advers (augment >20% en el diàmetre telediastòlic del ventricle esquerre entre la ressonància inicial i als 6 mesos) i es correlacionen també amb la fibrosi miocàrdica difusa (mesurada en els segments miocàrdics no infartats). Donats els resultats obtinguts, és raonable pensar que el sistema GAS6-TAM intervingui en processos d´inflamació i reparació miocàrdica a llarg termini. El fet que els nivells de AXL circulant en la fase aguda de l´infart es correlacionin amb el remodelat advers durant el seguiment i amb la fibrosi miocàrdica difusa, fan plantejar que la detecció precoç d´aquesta proteïna pugui ser útil com a marcador pronòstic. Al ser un marcador independent de la determinació de BNP o el tamany de l´infart, ajudaria a identificar aquells potencials casos on valdria la pena intensificar la supressió del sistema renina-angiotensina-aldosterona o del sistema simpàtic durant els mesos posteriors a l´esdeveniment coronari. El fet que els nivells de sAXL siguin més alts en pacients amb insuficiència cardíaca, confirma l´important paper que juga aquest sistema en la inflamació crònica i el seu potencial valor pronòstic. Per altra banda, s´han evidenciat menors nivells plasmàtics del lligam GAS6 en la fase aguda en els pacients amb infart en comparació al grup control. Aquests nivells augmenten durant els 6 mesos posteriors, arribant a valors comparables amb els controls sans. Aquest fet fa pensar que els menors nivells de GAS6 plasmàtic estarien associats a un major risc d´esdeveniments aguts, i podria utilizar-se com un marcador de risc, podent-se intensificar el control dels factors de risc cardiovascular i el tractament amb estatines en aquells pacients amb nivells més baixos. El sistema GAS6-TAM podria intervenir en una nova via molecular relacionada amb la inflamació tissular i vascular i la insuficiència cardíaca. |
|---|