Nuevos horizontes en la epidemiología, clínica, tratamiento y cribado de la infección por el virus de la hepatitis C en la era de los antivirales de acción directa
La infecció pel virus de l'hepatitis C ha canviat radicalment després de l'aparició dels nous antivirals d'acció directa, fet que ha permès plantejar-se fins i tot l'eradicació de la infecció. L'objectiu d'aquesta tesi pretén establir nous horitzons cap a la identificac...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:275447 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/275447 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Hepatitis VHC HCV Erradicació Erradicación Eradication Ciències de la Salut 616.9 |
| Sumario: | La infecció pel virus de l'hepatitis C ha canviat radicalment després de l'aparició dels nous antivirals d'acció directa, fet que ha permès plantejar-se fins i tot l'eradicació de la infecció. L'objectiu d'aquesta tesi pretén establir nous horitzons cap a la identificació, el cribratge i el maneig de l'hepatitis C des de tres angles diferents com són l'epidemiologia, el tractament i el diagnòstic. El primer treball d'aquesta tesi doctoral té la intenció de descriure l'etiologia de les hepatitis agudes virals en una cohort d'adults atesos al servei d'urgències de l'Hospital Vall d'Hebron durant 4 anys. Dels 100 casos d'hepatitis viral, l'hepatitis B continua sent l'etiologia més freqüent amb un 28% dels casos, predominant en pacients emigrants de zones sense programes de vacunació universal. La segona etiologia va ser el virus de l'hepatitis E amb un 18% dels casos, probablement associat a la millora de les tècniques diagnòstiques actuals. Finalment, el virus de l'hepatitis C ocupa la tercera causa i és l'etiologia amb més impacte sanitari condicionant l'ingrés de fins a un 76% dels casos. El factor de risc més freqüent associat a la infecció per virus hepatitis C van ser les conductes sexuals de risc. Cronificaren un 41% dels pacients, aconseguint tots ells la curació amb antivirals d'acció directa. Tot i les altes taxes de curació amb antivirals d'acció directa contra la infecció pel VHC, hi ha un 5% de pacients que hi fracassen. El segon treball va avaluar en una cohort multicèntrica espanyola, l'eficàcia i la seguretat de sofosbuvir/velpatasvir/voxilaprevir en pacients amb hepatitis C crònica. S'hi van incloure 137 pacients que havien fracassat prèviament a un tractament amb antivirals d'acció directa. Es va reportar una resposta virològica sostinguda del 95% veient-se que el grau de fibrosi hepàtica o la presència de substitucions associades a resistències no van impactar sobre la resposta. Els pacients no responedors van ser majoritàriament genotip 3 amb fibrosi hepàtica avançada i que havien rebut la combinació de sofosbuvir/daclatasvir. El tractament va ser segur, no es van reportar efectes secundaris rellevants. En línia amb les recomanacions de l'OMS sobre l'eliminació del virus de l'hepatitis C l'any 2030, es va plantejar el tercer treball que compon aquesta tesi doctoral. Es va dissenyar un estudi poblacional mitjançant una estratègia de salut de cribratge de la infecció pel virus hepatitis C a les urgències de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Es van garbellar 17.560 adults a urgències durant dos anys. La prevalença d'anticossos anti-VHC va ser de 3,8% i d'infecció activa del 0,7% (ARN del VHC detectable), prevalences tres vegades superiors que a la població general. El 54% dels pacients amb hepatitis C activa es van vincular a consultes d'hepatologia. Així mateix, es va realitzar un estudi cost-efectivitat de l'estratègia de cribratge del virus hepatitis C concloent que el cribratge a urgències és cost-efectiu de forma similar a altres estratègies de cribratge ben establertes. Així, doncs, aquesta tesi doctoral conclou que el virus hepatitis C continua sent rellevant com a agent etiològic d'hepatitis aguda mostrant un canvi de paradigma en els pacients i factors de risc associats a aquesta infecció. Tot i l'alta eficàcia dels antivirals d'acció directa contra el virus de l'hepatitis C segueixen existint un reduït nombre d'errors terapèutics que es poden rescatar de manera segura i efectiva mitjançant la combinació de sofosbuvir/velpatasvir/voxilaprevir. L'eradicació de l'hepatitis C ha d'encaminar-se a incrementar el diagnòstic mitjançant programes de cribratge. Els serveis d'urgències poden ser un escenari on estratègies de cribratge i vinculació poden ser altament cost-efectives. |
|---|