Ateromatosis subclínica en pacientes con infección crónica por virus de la Hepatitis C: Factores de riesgo y modificación tras la terapia con Antivirales de Acción Directa

OBJECTIU: Analitzar si la infecció VHC és un factor de risc independent d`ateromatosi subclínica i conèixer les característiques que influeixen en la composició de les plaques, així com la seva modificació després de 12 mesos de la teràpia amb Antivirales d'acció directa (AAD). MATERIAL I MÈTOD...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Revuelto Artigas, Tamara
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2019
País:España
Institución:Universitat de Lleida (UdL)
Repositorio:Repositori Obert UdL
OAI Identifier:oai:repositori.udl.cat:10459.1/67830
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/667849
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Infecció VHC
Ateromatosi subclínica
Antivirales d'acció directa
Infección VHC
Ateromatosis subclínica
Antivirales acción directa
HCV infection
Subclinical atheromatosis
Direct-acting antivirals
Medicina
61
Descripción
Sumario:OBJECTIU: Analitzar si la infecció VHC és un factor de risc independent d`ateromatosi subclínica i conèixer les característiques que influeixen en la composició de les plaques, així com la seva modificació després de 12 mesos de la teràpia amb Antivirales d'acció directa (AAD). MATERIAL I MÈTODES: Estudi prospectiu que compara 185 pacients VHC amb diferents genotips i fibrosi hepàtica abans d'AAD, davant de 411 subjectes sense infecció, amb similar risc cardiovascular. L`ateromatosi subclínica (GIM i presència de plaques) i composició de la placa (programari HEMODYN 4) es va avaluar amb ecografia en territori carotidi i femoral a l'inici i després de 12 mesos de AAD. RESULTATS: Es va detectar major GIM (0,83 vs 0,73mm; p = 0,045), placa d'ateroma (63% vs 44%; p <0,001) amb composició lipídica (50% vs 29%; p <0,001) en els pacients VHC que en controls. El percentatge de lípids es va associar amb edat i VHC (p <0,001) .Els factors de risc de ateromatosi van ser la infecció VHC (OR = 2,64), el sexe masculí (OR = 2,79), l'edat (OR = 1,08, amb un RR = 3,11 en pacients infectats menors de 55anys), el tabaquisme (OR = 3,25), la tensió arterial (OR = 1,02) i l'índex de insulinoresistència (TiG, OR = 3 , 18). Pel que fa a les característiques virals, només va influir el genotip (OR = 2,46, amb un risc de placa G2 45,4%, G1 55,3%, G4 78,8% i G3 94,4%) independent de la fibrosi hepàtica. Després de 12 mesos de la resposta viral sostinguda amb AAD, avaluem 85 pacients sense detectar modificació del GIM (0,74 vs 0,81mm; p = 0,068) ni a la placa (66% vs el 72%; p = 0,063). En la composició, es va observar una lleu tendència a la disminució de lípids no significativa (49,5 vs 47%; p = 0,305). Després d'aquest període, vam detectar una millora de l'esteatosi i fibrosi hepàtica, però un augment dels nivells sèrics de colesterol (p <0,001). CONCLUSIONS: La infecció crònica per VHC és factor de risc independent d`ateromatosi subclínica accelerada amb plaques predominantment lipídiques, l'ecografia arterial és un mètode no invasiu per a l'avaluació del risc cardiovascular. Després de 12 mesos de l'eradicació del VHC amb AAD no millora l'ateromatosi globalment ni en ajustar per factors vasculars o severitat fibrosi hepàtica.

Similares en LA Referencia