El prestigi empresarial: anàlisi a través de les conselleries creuades
Objecte: En la literatura sobre xarxes de conselleries creuades, interlocked directorate o interlocks, s’ha plantejat la presència de consellers creuats com un factor influent en el prestigi d'una empresa (Mizruchi, 1996). Aquesta teoria es basa en què, pel fet de tenir diversos interlocks amb...
| Autores: | , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2011 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2099/11317 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2099/11317 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Industrial management Business networks Prestigi empresarial Conselleries creuades MERCO Consells d'administració Prestige Interlocks Boards Empreses -- Direcció i administració Xarxes d'empreses Àrees temàtiques de la UPC::Economia i organització d'empreses::Competitivitat i innovació |
| Sumario: | Objecte: En la literatura sobre xarxes de conselleries creuades, interlocked directorate o interlocks, s’ha plantejat la presència de consellers creuats com un factor influent en el prestigi d'una empresa (Mizruchi, 1996). Aquesta teoria es basa en què, pel fet de tenir diversos interlocks amb empreses importants, els stakeholders de l'empresa n’haurien de tenir una percepció de prestigi més elevada. El que es pretén amb aquest estudi preliminar és presentar un estudi exploratori i plantejar línies futures de recerca sobre aquesta qüestió. Disseny/metodologia/enfocament: En un primer estudi preliminar, s'ha avaluat la xarxa d’interlocks que componen les empreses pertanyents al rànquing de l'Informe MERCO 2010 d'Espanya. Aquest és un rànquing de reputació corporativa de gran èxit a Espanya i en actual expansió internacional ja utilitzat en articles recents (Luna & Fernández, 2010). Per a més profunditat d'anàlisi es consideraran altres variables com cotitzar en l'índex de referència del mercat espanyol, l'IBEX 35, i la localització de la seu social. Aportacions i resultats: S’obtenen relacions positives significatives entre la quantitat de conselleries comunes amb altres empreses i la percepció de prestigi que dóna l'empresa als seus stakeholders. Paral·lelament, s'obtenen relacions positives significatives entre el prestigi i el cotitzar a l'IBEX 35. Finalment, s'identifiquen banca, construcció i energia com els sectors que fan un ús més intensiu de les conselleries creuades. Limitacions: Els resultats d’aquest estudi preliminar obren el camí a futurs estudis sobre la influència entre el prestigi i els interlocks (Mizruchi, 1996). Per una validació de la teoria descrita s’hauria de replicar aquest estudi en diferents regions i, amb una mostra major observar l'efecte que tenen les conselleries creuades sobre la percepció de prestigi de l'empresa. Implicacions practiques/Valor afegit: Aquest és el primer estudi que mostra la existència d'una relació entre els interlocks i el prestigi empresarial. Fa palesa la importància de la composició dels consells per a la percepció de prestigi de les empreses. |
|---|