Com arxivar un instant teatral? Documentar les arts efímeres del teatre: el cas del Teatre Lliure
[cat] Aquest treball explora el paper fonamental de la documentació en les arts escèniques, argumentant que registrar tant els processos previs, durant, com posteriors d'un espectacle aporta profunditat a l'experiència artística i afegeix valor al resultat final. Amb una perspectiva interd...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/217603 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/217603 http://hdl.handle.net/10803/693365 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Arts de l'espectacle Teatre Arxius Patrimoni cultural Teatre Lliure Performing arts Theater Archives Cultural heritage |
| Sumario: | [cat] Aquest treball explora el paper fonamental de la documentació en les arts escèniques, argumentant que registrar tant els processos previs, durant, com posteriors d'un espectacle aporta profunditat a l'experiència artística i afegeix valor al resultat final. Amb una perspectiva interdisciplinària, aquesta tesi doctoral proposa una renovació dels mètodes documentals tradicionals, integrant-hi les perspectives emocionals i socials dels participants. Es destaca la necessitat de desenvolupar noves estratègies per capturar i arxivar experiències col·lectives o processos creatius complexos. Aquesta perspectiva posa de relleu la subjectivitat inherent a la tasca dels documentalistes, que esdevenen intermediaris entre l'experiència escènica i la seva preservació. Així, l’arxiu es planteja com una pràctica performativa en si mateixa, capaç d’enriquir les arts escèniques contemporànies i redefinir els usos i límits de la documentació. Aquesta recerca es divideix en dos blocs principals: Mirar cap enfora i Intervenir. El projecte Arxiu Lliure, desenvolupat en paral·lel a aquesta recerca, ha guiat totes les decisions basades en la reflexió i investigació, sobretot de la Part I. La mirada cap enfora ofereix una visió àmplia de les tendències internacionals, les decisions, vocabularis i accions analitzades en altres arxius, centres i teatres. La Part II, Intervenir, s’articula en sis capítols que reprodueixen el cicle vital del material i la creació escènica per traslladar els coneixements teòrics a la pràctica. Aquest bloc proposa un model pràctic estructurat que abasta diferents àmbits de la documentació: des de la reconstrucció històrica d’un teatre fins a l’ús d’eines innovadores com el reconeixement facial, passant per la captura de l’espectacle, el seguiment del procés creatiu i l’avaluació del seu impacte en el públic. Finalment, el bloc culmina en la reactivació de la memòria de les arts escèniques, obrint pas a una revitalització d’allò viscut en escena. L’estudi pren com a exemple el Teatre Lliure coincidint amb l’activitat professional de l’autora com a responsable de l’Arxiu Lliure del Teatre Lliure, la qual ha possibilitat l’aplicació directa de les tesis plantejades, aspecte que confirma que els resultats proposats no sols són viables, sinó que aporten beneficis positius. En aquest sentit, es pot considerar que aquesta recerca no només trasllada la teoria a la pràctica, sinó que també la valida empíricament. En conjunt, aquesta tesi pretén una visió de futur per a la memòria escènica, convertint-se en una exploració de les pràctiques de conservació de l'art teatral. La recerca proporciona una valuosa experiència per a la preservació i l'activació del patrimoni escènic, assegurant-ne l’accés a les generacions futures i contribuint a immortalitzar un art que, per naturalesa, és temporal i canviant. |
|---|