Les arts a escena: l'experiència del Teatre de Natura
Dins del moviment simbolista a Catalunya, Adrià Gual, Apel·les Mestres, Santiago Rusiñol i altres modernistes van seguir l'ideal de l'època de la Gesamtkunst (obra d'art total). Tots aquests creadors van transitar per la plàstica, la poesia i les arts escèniques, les quals no es poden...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/123211 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/123211 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Arts de l'espectacle Modernisme Sinestèsia Teatre Performing arts Art nouveau Synesthesia Theater |
| Sumario: | Dins del moviment simbolista a Catalunya, Adrià Gual, Apel·les Mestres, Santiago Rusiñol i altres modernistes van seguir l'ideal de l'època de la Gesamtkunst (obra d'art total). Tots aquests creadors van transitar per la plàstica, la poesia i les arts escèniques, les quals no es poden entendre sense la música. Amb el projecte del Teatre líric català d'Enric Morera, que va comptar amb altres compositors, com Enric Granados i Jaume Pahissa, o l'experiència del Teatre Íntim de Gual, pretenien construir un veritable espectacle popular modern. Entre 1910 i 1914, l'anomenat Teatre de Natura és la simbiosi que ha de tenir lloc entre l'intèrpret i l'espectador. En aquest article partim del que s'ha dit fins ara sobre el tema i, oferint nous continguts, plantegem alguns elements d'anàlisi a partir de les obres Canigó de Jacint Verdaguer, Flors de Cingle d'Ignasi Iglésias i Rondalla bosquetana. La viola d'or d'Apel·les Mestres. |
|---|