Hipogonadisme hipogonadotrop en pacients amb diabetis mellitus tipus 1. Prevalença i efectes sobre la resistència a la insulina, el control metabòlic i els factors de risc cardiovascular
Introducció La prevalença d’hipogonadisme hipogonadotrop (HH) en pacients amb diabetis mellitus tipus 2 oscil.la entorn un 17-30%. En aquests, el tractament amb testosterona ha demostrat millorar la sensibilitat a la insulina, el control metabòlic i els factors de risc cardiovascular. Pocs estudis h...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/403801 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/403801 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Diabetis tipus 1 Diabetes tipo 1 Type 1 diabetes Hipogonadisme Hipogonadismo Hypogonadism Resistència a la insulina Resistencia a la insulina Insulin resistance Ciències de la Salut 00 |
| Sumario: | Introducció La prevalença d’hipogonadisme hipogonadotrop (HH) en pacients amb diabetis mellitus tipus 2 oscil.la entorn un 17-30%. En aquests, el tractament amb testosterona ha demostrat millorar la sensibilitat a la insulina, el control metabòlic i els factors de risc cardiovascular. Pocs estudis han examinat el seu paper en pacients amb diabetis mellitus tipus 1 (DM1). Objectius Determinar en una cohort de pacients amb DM1 la prevalença d’HH i els factors relacionats, així com avaluar l’associació entre la prevalença de cintura hipertrigliceridèmica, els factors de risc cardiovasculars i la presència d’HH. Avaluar l’eficàcia del tractament substitutiu amb undecanoat de testosterona (UT) en pacients amb DM1 i HH, sobre la sensibilitat a la insulina mesurada segons la taxa estimada de disposisió de glucosa (eGDR), el control glucèmic, els paràmetres antropomètrics, el perfil lipídic i la pressió arterial (PA), així com els canvis en l’Índex Internacional de Funció Erèctil. Mètodes Estudi transversal multicèntric en el qual s’inclouen individus majors de 18 anys amb diabetis mellitus autoimmue. Per avaluar la cintura hipertrigliceridèmica s’ha creat la variable “concentració de triglicèrids (mg/dL) + circumferència abdominal (cm)” estratificada en quartils. Disseny d’un estudi aleatoritzat, doble cec, controlat amb placebo i multicèntric que inclou pacients amb DM autoimmune i nivells de testosterona total <10 nmol/L i/o testosterona lliure calculada mitjançant la fórmula de Vermeulen < 225 pmol/L, amb LH/FSH normals o baixes en dues mostres sanguínies. Els pacients s’han randomitzat a rebre tractament amb UT 1000 mg intramuscular o placebo en 3 dosis (basal, 6 setmanes i 16 setmanes). Resultats Es van icloure 181 pacients. La prevalença d’HH va ser del 8,3 % (95% intèrval de confiança [IC]: 4.3-12.3%). L’edat (odds ratio [OR] 1.066 [95% IC: 1.002-1.134]), la circumferència abdominal (OR 1.112 [95% IC: 1.028-1.203]), i els requeriments de insulina ([UI/Kg] x 10 [OR 1.486 {95% IC: 1.052-2.098}]) van ser les variables associades de forma independent amb la presència d’HH. El model que millor va prediure l’HH va generar la següent fórmula: HH-score = (1.060 x edat) + (1.084 x circumferència abdominal) + (14.00 x requeriments de insulina) + triglicèrids. Un HH-score >242,4 va mostrar un 100% de sensibilitat i un 53% d’especificitat per el diagnòstic d’HH. La prevalença d’HH i de hipertensió arterial va augmentar en paral.lel a l’increment del quartil de la variable “triglicèrids + perímetre abdominal”. El pacients en el quartil superior van presentar una major resistència a la insulina, requeriments de insulina, circumferència de maluc, porcentatge de massa grassa, hemoglobina glucosilada (HbA1c), colesterol total i cLDL i nivells més baixos de cHDL i testosterona total. 6 pacients amb HH van rebre tractament amb UT i 7 amb placebo. A les 22 setmanes, es va observar un descens significatiu del colesterol total de 37.4 ± 27.5 mg/dL en el grup tractat amb UT comparat amb un increment de 13.2 ± 17.8 mg/dL en el grup amb placebo (P=0.005), també es va observar un descens significatiu del colesterol LDL de 30.2 ± 22.1 mg/dL en el grup amb UT comparat amb un increment de 10.5 ± 13.4 mg/dL en el grup placebo (P=0.004). Es va observar una reducció significativa del rati colesterol total /cHDL i dels triglicèrids en el grup tractat amb UT. No es van observar diferències en la sensibilitat a la insulina, el control metabòlic, l’antropometria ni la PA. Conclusions L’edat, la circumferència abdominal i els requeriments de insulina són predictors d’HH en pacients amb DM1. La presència de cintura hipertrigliceridèmica s’associa amb l’HH, un perfil metabòlic més desfavorable i factors de risc cardiovascular. El tractament amb UT en pacients amb DM1 i HH produeix una millora en el perfil lipídic. |
|---|